El retrat és una de les expressions artístiques més antigues i, com el paisatge, és molt més que un gènere pictòric, ens parla, en darrera instància, de la condició humana. El retrat és l'antídot contra l'anonimat, la mort i l'oblid, el retrat és la mirada, la història, els costums, les modes, els llocs, les tècniques i les visions dels artistes... Els retrats poden ser realistes, idealitzats, psicològics, conceptuals, originals, de grup, individuals, amb les més diverses postures, reivindicatius... Amb el retrat podem fer un viatge interesantíssim per la història de l'art i descobrir moltes coses: del passat i del present, de les altres persones i de nosaltres mateixos.
El retrat de Matisse que apareix aquí posa de manifest un canvi important dins el gènere del retrat. Hom pot pensar: on s'és vist un retrat amb mitja cara de cada color? Amb l'aparició de la fotografia la pintura es veu alliberada del deure de representar fidelment la realitat i, alhora, els retratistes pictòrics professionals es senten amenaçats pel nou invent: perdràn la feina? Llavors se'n adonen que tenen una avantatge que la fotografia encara no té: el color. Text de: Bel Maria Galmés
EL PAISATGE
La condició humana, René Magritte, 1933
Art i naturalesa
El paisatge és un gènere pictòric però pren connotacions que rebassen aquest fet, començant per la pròpia denominació: a què anomenem paisatge i a què li neguem? Per altra banda, la relació que té i ha tingut l'art amb la naturalesa i l'entorn (el paisatge també pot ser urbà) transcendeix la simple representació pictòrica o captació fotogràfica. Trobem intervencions en el paisatge (Land Art i Site Especific), trobem apropiacions i performances realitzades en el paisatge, investigacions crítiques, urbanisme i arquitectura, monuments públics, jardins, arquitectura paisatgística... Magritte, tan lúcid sempre, fa una esplèndida síntesi en la seva obra "La condició humana", la condició humana que fa art de l'entorn, que mira, capta, representa... pren, el paisatge, l'entorn. La genialitat de Magritte radica tan en les obres com en els títols que tenen, recordem la cèlebre "Això no és una pipa". Text de: Bel Maria Galmés
LES EMOCIONS
Miquel Àngel, detall del Judici Final, Capella Sixtina, El Vaticà, 1541
LES EMOCIONS EN L'ART
Com s’expressa plàsticament l’alegria? I la tristesa? No hi ha receptes, però si exemples. Munch va plasmar l’angoixa amb un Crit, Matisse va pintar l’Alegria de viure, Picasso va expressar el dolor de tot un poble a través d’un gran mural... I nosaltres? Quin sentiment ens inspiren algunes obres d’art? Com plasmaríem els diferents sentiments de manera plàstica? Per tal d’arribar-hi primer caldrà definir-los amb paraules. És un taller on, malgrat basar-se en el fet plàstic, l’expressió verbal té un gran protagonisme.
Aquest taller està especialment dissenyat per als nins. A l'escola de vegades malauradament l'expressió emocional es va deixant de banda, especialment a mesura que els nins es fan grans.
Les emocions en l'art implica, per tant, veure que podem expressar les nostres emocions plàsticament i, alhora, veure que els productes artístics poden suscitar en nosaltres diverses emocions de la mateixa manera que ho fan altres gèneres artístics com la música o el cinema. Text de: Bel Maria Galmés
Total de visualitzacions de pàgina:
RECREART I ELS NINS
Una de les activitats consisteix en fer una extensió d'un retrat, aquesta fou realitzada per Angelita, una alumna de 5è del C.P. Verge de Lluc el curs 2006-2007
La saviesa dels nins
L'activitat consistia en dibuixar una emoció. Dibuix realitzat per un alumne del C.P. de Caimari. A la part negra del dibuix es pot llegir "No sempre va bé"
Recreart recomana...
¡Grita que te escucho!
Març - abril, 2017. Església Vella, Ses Salines
El romi de Venus.
Tomeu Estelrich. Claustre de sant Bonaventura, Llucmajor.