tag:blogger.com,1999:blog-61386266628179142802024-03-12T19:58:52.841-07:00RECREART. Mirar a través de l'artIsabel Maria Galmés BurgueraRECREARThttp://www.blogger.com/profile/05863725568612046101noreply@blogger.comBlogger25125tag:blogger.com,1999:blog-6138626662817914280.post-65466757854829361302017-03-09T07:11:00.002-08:002017-03-28T03:26:30.570-07:00<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.64cm; text-align: justify;">
<h2 style="text-align: -webkit-center;">
<span lang="ca-ES"><b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">ROSAMUNDA</span></b></span></h2>
<span lang="ca-ES" style="background-color: white;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: x-small;"><i>En motiu de l'exposició "<b>El Romi de Venus"</b> de Tomeu Estelrich, que es pot veure actualment al Claustre de sant Bonaventura a Llucmajor publico el text que vaig fer en motiu del romi dedicat a Sofia Loren. El text parla de la pel·lícula <b>Una giornata particolare</b> del gran Etore Scola i està pensat per convidar a veure la pel·lícula per entendre'l completament.</i></span></span><br />
<span lang="ca-ES" style="background-color: white;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: x-small;"><br /></span></span>
<br />
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_EMfdhLr0yQGdPm_s_azlNslhBvaiwCfnzyixM4JsQhJTquEJX27-K_jBOef9q4LROgovKFpRQ8KuMwW_LxlcHSjdaocuW-2LiobnSMCPapKqEkaYV04QX10ViydiO4Y3fVksTaueCCA/s1600/IMG-20170318-WA0000.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_EMfdhLr0yQGdPm_s_azlNslhBvaiwCfnzyixM4JsQhJTquEJX27-K_jBOef9q4LROgovKFpRQ8KuMwW_LxlcHSjdaocuW-2LiobnSMCPapKqEkaYV04QX10ViydiO4Y3fVksTaueCCA/s320/IMG-20170318-WA0000.jpg" width="239" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">Tomeu Estelrich: Sofia Loren</span></div>
<div align="CENTER" class="western" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.64cm;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: georgia, "times new roman", serif;">Antonietta
(Sofia) es mira al mirall.</span></div>
</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.64cm;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br />
</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.64cm;">
<span lang="es-ES"><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Y
he aquí el gran momento, entre el ondear de banderas tricolores y
cruces gamadas, entre paroxísticos vítores, he aquí que llega su
majestad Víctor Manuel III, precedido por ambos líderes, de pie,
uno junto a otro, en el automóvil negro. Y, finalmente, la multitud
puede ver de cerca al Duce...</span></i></span></div>
<div class="western" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.64cm;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br />
</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.64cm;">
<span lang="ca-ES"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Agafa
el pintallavis del ROMI, se l'acosta als llavis.</span></span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.64cm;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br />
</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.64cm;">
<span lang="es-ES"><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">..de
pie en el coche, rozando a la masa, y aclamarle con el más ardiente
entusiasmo.</span></i></span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.64cm;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br />
</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.64cm;">
<span lang="ca-ES"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Es
refà i torna a deixar el pintallavis al ROMI. S'humiteja els llavis
amb saliva. Es pessiga les galtes amb les dues mans i, acte seguit...</span></span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.64cm;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br />
</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.64cm;">
<span lang="es-ES"><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Mientras
los himnos de las dos naciones se aúnan en el aire, ejecutados por
las bandas de música fascistas y nazis, ambos jefes, al igual que su
majestad...</span></i></span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.64cm;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br />
</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.64cm;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span lang="ca-ES">S'agafa
un ble de cabells, s'humiteja dos dits i, amb gran traça, se
l'arrissa i se'l compon sobre el front de manera que sembli
espontani. (</span><span lang="ca-ES"><i>BRAVÍSSIMO</i></span><span lang="ca-ES">!)</span></span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.64cm;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br />
</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.64cm;">
<span lang="es-ES"><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">...suben
la escalera del podio desde el que asistir a este rito de tan elevado
significado político y humano...</span></i></span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.64cm;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br />
</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.64cm;">
<span lang="ca-ES"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">S'asseu
sobre el vàter i es calça uns tacons.</span></span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.64cm;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br />
</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.64cm;">
<span lang="es-ES"><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">El
soberano, junto con el Führer y el Duce, toman asiento en la tribuna
real -donde ya se encuentra su majestad, la reina emperatriz- desde
el que asistir al desfile, y resulta altamente significativo que las
filas de soldados...</span></i></span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.64cm;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br />
</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.64cm;">
<span lang="ca-ES"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">S'aixeca,
gojosa, segura, sabent-se atractiva, apaga el llum del mirall i surt
del bany.</span></span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.64cm;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br />
</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.64cm;">
<span lang="es-ES"><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">...
rígidos al presentar armas, y las máquinas de guerra, estén
encuadradas a este lado, es como una afirmación de la continuidad
del destino de Italia al pasar de los años.</span></i></span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.64cm;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br />
</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.64cm;">
<span lang="ca-ES"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Arriba
a la sala d'estar on el veí del sisè, Gabrielle (Marcelo
Mastroiani, qui sinó?), l'espera mentre mol cafè.</span></span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.64cm;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br />
</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.64cm;">
<span lang="ca-ES"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">GABRIELLE:
Et cau bé aquest ris.</span></span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.64cm;">
<span lang="ca-ES"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">ANTONIETTA:
Què? (Fent-se la despistada) ... Ah!... (Se l'enganxa a la resta
dels cabells)... Se'm desfà sempre...</span></span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.64cm;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br />
</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.64cm;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span lang="ca-ES">(</span><span lang="ca-ES"><i>BRAVÍSSIMO</i></span><span lang="ca-ES">)</span></span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.64cm;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span lang="ca-ES"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpUXxrxDKqtRUtWATaq12c4BRm5madMVyAsdc1Ds7oMKiUonUmR7H56Xj14VIhJ94j6na2SUcmhEGItIyqwgUrcOdDlBkLnIDQWfDbGbicjBzMKHKnhtvhDr_KP-N5XIp1O9IqglHzJBc/s1600/antonieta+es+lleva+el+ris.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="221" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpUXxrxDKqtRUtWATaq12c4BRm5madMVyAsdc1Ds7oMKiUonUmR7H56Xj14VIhJ94j6na2SUcmhEGItIyqwgUrcOdDlBkLnIDQWfDbGbicjBzMKHKnhtvhDr_KP-N5XIp1O9IqglHzJBc/s320/antonieta+es+lleva+el+ris.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.64cm;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span lang="ca-ES"><br /></span></span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.64cm;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br />
</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.64cm;">
<span lang="ca-ES"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Aquest
moment del film, així com en la intimitat del bany, condensa tota
l'essència de Sofia Loren (o caldria dir Sofia Scicolone?) i,
alhora, representa totes les dones d'una generació.</span></span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.64cm;">
<span lang="ca-ES"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.64cm;">
<span lang="ca-ES"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Una
dona confinada a les tasques de la llar i a tenir fills -Antonietta
en té sis, si té un setè li donaran un premi a la família
nombrosa-. Una llar que l'oprimeix com l'ambient feixista repressor
que retransmet la ràdio que la portera té a tot volum, una
retransmissió que ben bé podria ser el NO-DO. Una Antonietta que
ben bé podria ser la nostra àvia.</span></span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.64cm;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br />
</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.64cm;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span lang="ca-ES">Quanta
il·lusió posada en aquell ris efímer, quanta dona abocada en un
sol gest!. Com ens diu de tota la vida interior d’Antonietta, dels
seus anhels i les seves pors... Per això, ella és conseqüent,
volia arreglar-se sense que es notés que ho havia fet, de la mateixa
manera que volia estimar a Gabrielle: no pertocava estimar-lo, ni
pertocava arreglar-se per ell, però s’agafava a aquella naixent
passió com un nàufrag a un salvavides. I es trobà a ella mateixa. </span>
</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.64cm;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br />
</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.64cm;">
<span lang="ca-ES"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">És
davant el ROMI que ella rescata la seva dignitat. És la intimitat
del bany l'únic reducte de llibertat. Fora d'aquelles parets només
resta l'opressió: el paper de dona sotmesa que li ha estat assignat;
la doctrina feixista que es desplega i es respira a tot arreu -aquell
dia amb especial èmfasi amb l'eufòria col·lectiva que ha despert
la visita de Hitler-; i la portera bigotuda amb el fic al front,
caricatura de la societat civil d'aleshores, qui li recorda que, fins
i tot a casa seva, és permanentment vigilada.</span></span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.64cm;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br />
</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br />
</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span lang="es-ES"><i><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">-
'El inquilino del sexto es un pervertido, un subversivo, un
antifascista... lo que en palabras más claras es como decir un
hijoputa'</span></i></span></div>
<div class="western" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br />
</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span lang="ca-ES"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Vigilada,
jutjada i castigada, com ho serà Gabrielle. Sols es tenen l'un a
l'altre, dues víctimes d'una societat i un règim aniquiladors:
Antonietta i Gabrielle. Sofia i Marcelo. Just un dia: una jornada
particular. Al final del dia Gabrielle desapareixerà per sempre i
ella renunciarà a la seva recent trobada dignitat per tornar-se a
ajustar al paper que li és assignat en el context de la Itàlia
feixista d'aquell moment:</span></span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br />
</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span lang="es-ES"><i>'Pero
una persona tan buena no puede ser un antifascista' –</i></span><span lang="es-ES">
havia respost a la portera.</span></span></div>
<div class="western" lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br />
</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span lang="ca-ES">Ja
és de vespre. La família ha tornat de la desfilada i tot torna al
seu lloc. Rosamunda ja és dins la gàbia. Antonietta també. </span>
</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span lang="ca-ES"><br /></span></span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br />
</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPPgpOE1BxtKT1Q82DYeZqEME1yb6ALMNjeJErOe8wDBpwLVDNImFd3Gq4azTRrKte_whywlEPUGZoXgK9c7i1RAx3aPvN4g9dE5gN0VgNLzV830pc-fB7ZOjBB8UUz_VEsNCzGi5D9e4/s1600/antonietta+i+rosamunda.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="216" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPPgpOE1BxtKT1Q82DYeZqEME1yb6ALMNjeJErOe8wDBpwLVDNImFd3Gq4azTRrKte_whywlEPUGZoXgK9c7i1RAx3aPvN4g9dE5gN0VgNLzV830pc-fB7ZOjBB8UUz_VEsNCzGi5D9e4/s320/antonietta+i+rosamunda.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: x-small;">Antonietta amb Rosamunda a les mans. Gabrielle al fons</span></div>
<div align="RIGHT" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br />
</span></div>
<div align="RIGHT" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br />
</span></div>
<br />
<div align="RIGHT" class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span lang="ca-ES">Isab</span><span lang="ca-ES">el
Maria Galmés Burguera</span></span></div>
RECREARThttp://www.blogger.com/profile/05863725568612046101noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6138626662817914280.post-70436419279752324872015-04-29T03:19:00.001-07:002015-04-30T05:42:50.090-07:00ESTAT D'ESPERIT<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: right;">
<span style="color: black;"><b>Quan
era petit pintava com en Rafael, però vaig necessitar </b></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: right;">
<b>tota
una vida per aprendre a pintar com un nin”.</b></div>
<div class="" style="clear: both; text-align: right;">
<br /></div>
<div class="" style="clear: both; text-align: right;">
<b>Pablo Ruiz.
PICASSO</b></div>
<div class="" style="clear: both; text-align: right;">
<br /></div>
<div class="" style="clear: both; text-align: right;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1jTYp_d9g5F_MNnYGl-XwoopY-FH2pZa7BUvF2dOj_vzBiwG6yWgYaON5uKPfXWaW-FK1BtdfpRD2Zz5WDrG2V3l4MhzzHg27K_7g3kNjSCYBvJTG1L8vHLH5CfpEHLxw5nagithtJh4/s1600/LAIA+BAU%C3%87%C3%80,+4+anys,+CP+ses+Salines+RETALL+Baixa+ressol.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1jTYp_d9g5F_MNnYGl-XwoopY-FH2pZa7BUvF2dOj_vzBiwG6yWgYaON5uKPfXWaW-FK1BtdfpRD2Zz5WDrG2V3l4MhzzHg27K_7g3kNjSCYBvJTG1L8vHLH5CfpEHLxw5nagithtJh4/s1600/LAIA+BAU%C3%87%C3%80,+4+anys,+CP+ses+Salines+RETALL+Baixa+ressol.jpg" height="285" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Laia Bauçà, 4 anys. C.P. Ses Salines</td></tr>
</tbody></table>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;">L'artista Joseph
Beuys va popularitzar la sentència “un home, un artista”. Tal
vegada s'hauria de matisar dient “un infant, un artista” mirant
els dibuixos d'aquests alumnes de 4 anys del CP de ses Salines. Tan
de bo no calgués aquest matís perquè dóna compte del nostre propi
fracàs en l'àmbit educatiu. En quin moment els robam aquesta
autenticitat, aquesta puresa, aquest vertader coneixement del món?
Els emmotllem als nostres preceptes, normes, uns programes d'estudi
que s'han mostrat ineficaços perquè han d'aprendre una sèrie de
coses per “anar per la vida” i no ens aturem a pensar què ens
poden ensenyar ells de la vida. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;">Els infants saben
el que és important, de naixement, i així es veu en es seves
creacions. No es tracta de dibuixos ben fets, sinó de vertaderes
obres d'art, com podeu veure, amb un sentit de la composició i de la
combinació de colors excel·lent, un gest espontani i intuïtiu que
dóna compte d'alguna cosa més... Perquè no estem parlant solament
d'arts plàstiques o de capacitat d'expressió plàstica. L'expressió
sempre implica quelcom a haver d'expressar, un contingut, una
essència. Si no hi ha res a transmetre l'obra és simple decoració. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPjNUJpTTI-FEoTIYG0HuNrVCM3qIJ1k3CCe___AF8TXV-xM1j5XvXtnO506YQSIlEHeip-ap4B5MEPwDrsCPy5dCLnt2d_ioLua_m913yDQk8eR67t13tTJg4MbzobLN3EqvfeUGt66A/s1600/ARIADNA+BONEET,+4+ANYS+CP+Ses+Salines+RETALL+baixa+ressol.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPjNUJpTTI-FEoTIYG0HuNrVCM3qIJ1k3CCe___AF8TXV-xM1j5XvXtnO506YQSIlEHeip-ap4B5MEPwDrsCPy5dCLnt2d_ioLua_m913yDQk8eR67t13tTJg4MbzobLN3EqvfeUGt66A/s1600/ARIADNA+BONEET,+4+ANYS+CP+Ses+Salines+RETALL+baixa+ressol.jpg" height="281" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ariana Bonet, 4 anys, CP Ses Salines</td></tr>
</tbody></table>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;">L'expressió
plàstica és la punta de l'iceberg, la seva manera de transmetre el
seu coneixement i, per regla general, enlloc d'escoltar-los i
fomentar-ho els castrem amb sentències com: “completa aquest
dibuix”, “millora'l un poc”, “això que representa?”...
Això pel que fa a l'àmbit purament expressiu, si ampliam el punt de
mira la situació s'agreuja a un grau de contaminació preocupant, i
aquí les mares i els pares juguem un paper fonamental: els feim a la
nostra imatge i semblança i els inculquem -sovint sense adonar-nos-
recel, discriminació, enveja, competitivitat, pressa, pors,
inseguretats o vanitat per posar alguns exemples. Perquè elles i
ells neixen purs, savis... en estat d'esperit. L'estat d'esperit és
inherent a l'amor incondicional i a la bondat. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIsOROaxV497HYEPQ3NmVb9gWfH7etjx-LK0Jovw1P3IULLmHXy3bpbCUcqYMfVgpk8OheSddjlf-UlzC_RNNtlDNNb7kRrCJGs4srtoR7-sCXBexJyTNCvCDGl7bz8P_cM0FVpdADgug/s1600/jordi+cruz+medina,+4+ANYS,+CP+ses+Salines+baixa+ressol.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIsOROaxV497HYEPQ3NmVb9gWfH7etjx-LK0Jovw1P3IULLmHXy3bpbCUcqYMfVgpk8OheSddjlf-UlzC_RNNtlDNNb7kRrCJGs4srtoR7-sCXBexJyTNCvCDGl7bz8P_cM0FVpdADgug/s1600/jordi+cruz+medina,+4+ANYS,+CP+ses+Salines+baixa+ressol.jpg" height="295" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Jordi Cruz Medina, 4 anys, CP Ses Salines</td></tr>
</tbody></table>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;">Joan Miró deia
que per pintar es posava en estat d'esperit<a class="sdfootnoteanc" href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=6138626662817914280#sdfootnote1sym" name="sdfootnote1anc"><sup>1</sup></a>,
sabia bé de que parlava i no és estranya aquesta fascinació mútua
entre l'artista i els infants: parlen el mateix llenguatge. Perquè
els artistes vertaders han hagut de desfer tot aquest camí de
l'educació rebuda, sovint canalitzant-lo en les seves creacions, per
tornar al mateix punt de partença, per poder crear de manera
autèntica. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;">N'hi ha, però,
que es queden en la superfície, i aquest despertar sols té lloc en
la seva tasca artística. Altres, com Joan Miró, tenen una tornada
global a aquell estat d'esperit que mai hauríem d'haver perdut,
fent-ho extensiu a tots els àmbits de la vida, començant pel
pensament, seguint per la paraula i acabant en les accions. I això
no és exclusiu de l'àmbit artístic. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQwQPrsYjQ6H_A0ne4-zU72FFcwE38xqwq0d-8J7lgzcxHPsRdzXo6Q1AfYV0Jx5fP52W4kB94xB5GCpMSNf5UV5LnM5BdO7mNj3UdTbJzOsUI4gHmpm3j_JfXPIvOSeYKqnkiymvOYbs/s1600/MARTA+MULET,+4+anys,+CP+Ses+Salines,+retall+BR.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQwQPrsYjQ6H_A0ne4-zU72FFcwE38xqwq0d-8J7lgzcxHPsRdzXo6Q1AfYV0Jx5fP52W4kB94xB5GCpMSNf5UV5LnM5BdO7mNj3UdTbJzOsUI4gHmpm3j_JfXPIvOSeYKqnkiymvOYbs/s1600/MARTA+MULET,+4+anys,+CP+Ses+Salines,+retall+BR.jpg" height="287" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Marta Mulet, 4 anys, CP Ses Salines</td></tr>
</tbody></table>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;">Uns
pocs han gaudit d'una educació que els ha permès seguir
desenvolupant la seva vertadera essència. No és casual que el
creador del mètode Waldorf<a class="sdfootnoteanc" href="http:/#sdfootnote1sym" name="sdfootnote1anc"><sup>2</sup></a>,
el filòsof Rudolf Steiner<a class="sdfootnoteanc" href="http:/#sdfootnote2sym" name="sdfootnote2anc"><sup>3</sup></a>,
instaurés l'antroposofia, una escissió de la teosofia, moviment
molt lligat al naixement de l'art abstracte al segle XX amb artistes
com Mondrian, Malevich o Kandinsky. De fet, el mètode Waldorf es
basa en una visió antroposòfica de l'ésser humà. Steiner tingué
també una gran influència sobre Joseph Beuys, un dels artistes
crucials en la història de l'art per la seva voluntat de rompre les
barreres del que es considera exclusiu de l'àmbit artístic a través
de la idea d'escultura social. L'aportació teòrica de Kandinsky és
important també, amb el seu conegut assaig “De l'espiritual en
l'art”.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;">Per tant, és
hora de canviar moltes coses i prendre consciència del que tenim
entre mans que, en darrera instància, és el futur del nostre
planeta. Cal un vertader canvi en el sistema educatiu partint de la
base d'atorgar-li la importància que es mereix, el que implica una
major dotació de recursos i la seva emancipació definitiva de
l'àmbit polític en primer terme, però en darrer extrem una
renovació pedagògica profunda. Perquè no és just mètodes
alternatius com el Waldorf o altres que s'han demostrat eficaços
siguin exclusius dels que ho poden pagar. La resta queden a la mercè
de trobar bons mestres com la d'aquests nins que els ajudin a
desenvolupar les seves capacitats o tot el contrari.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
I pel que fa a l'àmbit privat, aprenguem a escoltar aquests nouvinguts i tinguem la humilitat de voler aprendre d'ells. Així pot ser ens ajudaran a connectar altra vegada amb el nostre esperit.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"> </span>
</div>
<div id="sdfootnote1">
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzz9dMKjYBGL3XUuWMVSH7TeeHAt3d4z-aJzD7ZGGR270BQtGZtP754v-o4RvNroNBu0u_wPdXXnUAXQOnT8W-FRSZvTtzUx9nDMRnrX06WhMbDqS1MTFB0-Doy8Um4mMmhDqNWHKu70I/s1600/GUILLEM+MONTSERRAT,+4+ANYS+cp+ses+salines+RETALL+baixa+ress.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzz9dMKjYBGL3XUuWMVSH7TeeHAt3d4z-aJzD7ZGGR270BQtGZtP754v-o4RvNroNBu0u_wPdXXnUAXQOnT8W-FRSZvTtzUx9nDMRnrX06WhMbDqS1MTFB0-Doy8Um4mMmhDqNWHKu70I/s1600/GUILLEM+MONTSERRAT,+4+ANYS+cp+ses+salines+RETALL+baixa+ress.jpg" height="285" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Guillem Montserrat, 4 anys, CP Ses Salines</td></tr>
</tbody></table>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><i>NOTA:
Aquestes obres foren realitzades en el context de la visita-taller a
l'exposició “Inèdits?” del Centre de Cultura Sa Nostra dia 20
de març de 2014. Després d'una visita comentada a l'exposició es
va demanar als alumnes que realitzessin una pintura abstracta. En
mitja hora la majoria dels alumnes realitzaren dues pintures cada un.</i></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Notes al peu:<br />
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<a class="sdfootnotesym" href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=6138626662817914280#sdfootnote1anc" name="sdfootnote1sym">1</a><b> </b><span style="font-size: x-small;">“JOAN MIRÓ. El color dels meus somnis. Converses amb Georges Raillard”. Ed. Lleonard Muntaner, 2009 </span><span style="font-size: x-small;">(edició original en francès 1977)</span></div>
<div class="sdfootnote">
<a class="sdfootnotesym" href="http:/#sdfootnote1anc" name="sdfootnote1sym">2</a> <span style="font-size: x-small;">Les
escoles Waldorf són reconegudes arreu del món per la seva
pedagogia alternativa, tot i que no són les úniques.</span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div id="sdfootnote2">
<div class="sdfootnote">
<span style="font-size: x-small;"><a class="sdfootnotesym" href="http:/#sdfootnote2anc" name="sdfootnote2sym">3</a> Les
idees de Steiner originaren també l'agricultura biodinàmica.</span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><br /></span></div>
<div id="sdfootnote1">
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: right;">
<br /></div>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><br /></span></div>
RECREARThttp://www.blogger.com/profile/05863725568612046101noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6138626662817914280.post-4035483049582852232014-02-28T10:33:00.001-08:002014-02-28T12:19:04.238-08:00El bosc no ens deixa veure l'arbre<div style="margin-bottom: 0cm;">
<b><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: medium;">Rossana Zaera a la galeria Lluc Fluxà.</span></span></span></b></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<b><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></span></span></b></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghu1CKpcTBLGipX27S1sOwbKupBhva3YKwYaHhR60OgjTNt_UeRj7mY2eMMu28Q7GIr1VdqeLVi0D1GlrScd-ij_jIZ3n_y0Bzb6VSf55LuDCkbkwBOJLVu4nIozg36IzP4g_GBVe75ao/s1600/2014-02-27+19.51.35.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghu1CKpcTBLGipX27S1sOwbKupBhva3YKwYaHhR60OgjTNt_UeRj7mY2eMMu28Q7GIr1VdqeLVi0D1GlrScd-ij_jIZ3n_y0Bzb6VSf55LuDCkbkwBOJLVu4nIozg36IzP4g_GBVe75ao/s1600/2014-02-27+19.51.35.jpg" height="320" width="240" /></a></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<b><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></span></span></b></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: medium;">Si
l'arbre no et deixa veure el bosc també </span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: medium;">oc</span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: medium;">o</span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: medium;">rre</span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: medium;">
a la inversa: el bosc no et deixa veure l'arbre, la fulla, l'escorça,
l'arrel... La mirada global, ràpida, homogen</span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: medium;">eï</span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: medium;">tzadora, entela la visió d'allò més petit que </span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: medium;">sovint
</span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: medium;">tenim
al davant </span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: medium;">i
no veim. I quan hi reparam esdevé tota una revelació: és com quan
de cop i volta repares en un façana o en un detall, </span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: medium;">com
</span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: medium;">una
finestra, en un carrer pel que sempre havies passat i penses: com és
possible que no ho hagués vist abans? Llavors la realitat es revela
més bella, més sentida, més coherent. </span></span></span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: medium;">Això
és el que passa visitant l'exposició de Rossana Zaera “Humanas,
demasiado humanas. Las heridas del alfabeto natural”. A primer cop
d'ull les pintures sobre paper semblen simples línies abstractes,
algunes ens recorden a algun alfabet oriental, fins que veus les
fotografies de detalls </span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: medium;">de
la naturalesa: ferides. Quan miram un arbre rarament veim les
ferides, això és feina dels artistes, donar visibilitat a allò que
l'ull mundà no sol veure, i no és que no en sigui capaç, és que
està entrenat per veure el bosc.</span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: medium;">Però
la lectura d'aquesta exposició presenta altres substrats
interessants com és la noció d'unitat amb la naturalesa, la idea
-cada vegada més estesa- que tots som un, que reprèn aquell sentit
ancestral de la relació de la persona amb la naturalesa que -des de
la prehistòria- era present en totes les creacions humanes abans de
l'humanisme. </span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: medium;">L'època
del renaixement</span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: medium;">
aportà grans coses a la història de la humanitat però també en
restà, l'home com a nou centre del món perdé la perspectiva del
que era en realitat el seu lloc en el món, les seves ferides
esdevingueren més transcendentals </span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: medium;">que
la resta</span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: medium;">
</span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: medium;">i</span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: medium;">
el paisatge </span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: medium;">es
reduí a </span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: medium;">objecte
que es podia representar, domesticar... així es perdé aquella
connexió amb la naturalesa que tenien els humans des de temps
primitius </span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: medium;">i
s'inaugurà un llarg període materialista en el món occidental que,
accentuat pel racionalisme cartesià, m'atreviria a dir que s'ha
allargat fins als nostres dies. Ara precisament la crisi materialista
ha portat a un naixent canvi de valors que just es comença a veure i
vaticina importants creacions artístiques: els temps convulsos són
els que han donat sempre les millors obres d'art.</span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: medium;">Aquesta
</span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: medium;">situació
vista des d'un context més ampli</span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: medium;">
</span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: medium;">es
manifesta en </span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: medium;">una
creixent espiritualitat que s'està experimentant en l'actualitat i
que </span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: medium;">restableix
els valors del món primitiu i en l'art es manifesta a través de la recuperació de
la seva essència i no tan en la forma -com ja es donà a principis del
segle XX amb la influència de les màscares africanes i l'art
o</span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: medium;">ri</span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: medium;">ental-.
Ja ho apuntava llavors Kandinsky en el seu imprescindible assaig “De
l'espiritual en l'art”. </span></span></span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcE70fZkwbXCyCqTqCndcY1BOp_4dnMm1QQABYyVo-JoAtgiDJGA3SLEsBXs171wtPJgkvlIvO3wdLDK7f1x7UUhUYki2dcPbTQQ0EnUkgTKsxb1YndEO0_50fUGgJqatzjSfM5D029wI/s1600/2014-02-27+20.09.26.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcE70fZkwbXCyCqTqCndcY1BOp_4dnMm1QQABYyVo-JoAtgiDJGA3SLEsBXs171wtPJgkvlIvO3wdLDK7f1x7UUhUYki2dcPbTQQ0EnUkgTKsxb1YndEO0_50fUGgJqatzjSfM5D029wI/s1600/2014-02-27+20.09.26.jpg" height="320" width="240" /></a></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Es tracta d'una manera d'entendre el
món en la que la ferida de l'arbre és -com veu Zaera- la mateixa
ferida de l'home, el qual es sap com a part d'un tot i no com ens
separada. Malgrat, el títol “Humanes, massa humanes” -en un
gest de complicitat amb Nietzsche- pot donar lloc a un ventall
d'interpretacions respecte al sentit que li vol donar l'autora qui,
no oblidem, ens parla de la bellesa de les ferides. Humanes en tant
que similars a les nostres cicatrius? En aquest cas no deixa de ser
una visió antropocèntrica. Humanes en tant que provocades -les
ferides- pels humans? Una visió crítica, com insinua també
l'expressió del filòsof. Obert queda, com una ferida. </div>
RECREARThttp://www.blogger.com/profile/05863725568612046101noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6138626662817914280.post-34915261164634270622013-11-26T02:33:00.003-08:002013-11-26T02:33:22.960-08:00PETER ZIMMERMANN. METAPINTURA<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxE-UNq3BBnXbC32LcFE3Q-89aFezXd8os0rrlacTHD-h-3bLuqoEp9e6G7NBsJF1KFWxBYdKV6Gkv8KA32anAxoofb2Zdxm1GTuDAzXeoltBpwIFsdQ6ZXQIoPwDe8UTUs7pFlcbYslA/s1600/Pond+1,+2006++exposi+sb+llen%C3%A7+160+x+250cm.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="206" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxE-UNq3BBnXbC32LcFE3Q-89aFezXd8os0rrlacTHD-h-3bLuqoEp9e6G7NBsJF1KFWxBYdKV6Gkv8KA32anAxoofb2Zdxm1GTuDAzXeoltBpwIFsdQ6ZXQIoPwDe8UTUs7pFlcbYslA/s320/Pond+1,+2006++exposi+sb+llen%C3%A7+160+x+250cm.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Zimmermann,</span><span style="font-size: small;"> </span><i style="font-size: medium;">Pond 1</i><span style="font-size: small;">, 2006 resina epoxídica sobre llenç.</span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">L’ús de materials industrials fan que l'obra de Peter Zimmermann es pugui literalment trepitjar, com es demostrà a Arco en l'edició de 2008.
Però l’originalitat de Zimmermann no es limita a aquest fet sinó que inventa
una tècnica pròpia amb uns ressons conceptuals que van més enllà de la pura
pintura. L’artista pinta amb resines epoxídiques o epoxi, que és una substància
sòlida d’ús industrial altament inflamable i insoluble a l’aigua, que s’aplica
tan com adhesiu en la construcció de cotxes, avions,etc., com també per recobrir barques i altres vehicles nàutics;
per revestir sistemes elèctrics com generadors; i també en pintures i acabats
en superfícies i objectes d’alta resistència com sòls, contenidors, etc., ja
que permet evitar la corrosió i la oxidació.
</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Malgrat, el procés invisible es dóna abans, a
l’hora de fer la composició. L’artista parteix sempre d’altres imatges, bé
sigui de pintures seves anteriors o d’arxius digitals, imatges trobades... Al
llarg dels anys ha anat col·leccionant unes mil imatges que té a l’ordinador i
les empra per fer les seves obres. L’artista les manipula informàticament i
llavors les imprimeix en un acetat que projecta sobre la tela, llavors crea les
formes projectades amb l’epoxi. L’origen d’aquesta tècnica tan personal fou
casual, quan al 1995 un error informàtic feu que es mesclessin les imatges desordenadament
i el resultat li agradà. En tot això hi
ha un rerefons que transcendeix la pura pintura (alguns l’han anomenat
“Metapintura”) ja que, en darrera instància, ens parla de les possibilitats de
representació i de la pintura mateixa, del qüestionament de la realitat visible
o la relació entre la realitat i l’aparença, entre l’original i la còpia...</span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Veiem com els resultats d’aquest procés poden
divergir considerablement, malgrat el més usual són els colors cridaners que
veiem en l’obra <i>Pond I</i> (2006). Quan
hom mira aquesta pintura, de consistència vidriosa, transparent, que sembli que
no ha acabat d’eixugar, no sembla feta amb un material tan resistent. A Màlaga
(CAC, 2006) li feren una exposició que la titularen <i>Capas de gelatina</i>, realment ho recorda. De fet, els colors estridents
que no es troben en la natura amb aquesta textura tant particular fan pensar en
una artificialitat que ha fet definir la seva obra de psicodèlica, l’artista
diu que molts li han preguntat si es droga quan pinta (no ho fa). En
l’abocament d’aquesta pintura, que aplica sobre tela, també intervé l’atzar, un
atzar controlat que ha fet que se’l volgués emparentar amb l’<i>Action Painting</i> nordamericà, res més
lluny de la realitat, ja que Zimmermann va molt més enllà i té un component cerebral
que no trobem en aquell moviment, a part de tot el procés informàtic que
segueix del que resulta una obra extremadament personal i única. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><i>Aquesta obra s'exposà a Sa Nostra en la mostra "Plasticismes. Pràctiques Abstractes d'Avui" (2008), comissariada per Biel Amer i coordinada per Eva Mulet i Karin Giacobbi, en la que Recreart realitzà la didàctica que consistí en l'elaboració i realització de visites guiades, visites escolars i tallers per a nins.</i></span></div>
RECREARThttp://www.blogger.com/profile/05863725568612046101noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6138626662817914280.post-43415428855946745502013-10-11T12:44:00.002-07:002013-10-11T12:57:12.160-07:00Un tast del proper projecte de Recreart: "Lloc i memòria" <div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA">LLOC I
MEMÒRIA<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA">Bel
Maria Galmés Burguera<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Els llocs ens transcendeixen, esdevenint testimonis
il·lustratius de la memòria col·lectiva. Les persones arriben i se’n van i amb
elles la seva memòria però quelcom resta per a les generacions venidores, com a
testimoni del seu pas per aquest món que coneixem. De vegades quelcom impertorbable,
no corromput – com algunes obres d’art, textos literaris o fotografies<a href="file:///C:/Users/Guillem%20Trobat/Documents/BEL/LLOC%20I%20MEM%C3%92RIA/LLOC%20I%20MEM%C3%92RIA%20amb%20tapa.docx#_ftn1" name="_ftnref1" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">[1]</span></span><!--[endif]--></span></a>
- d’altres refet, reutilitzat, retocat generació rere generació esdevenint un
mosaic de testimonis superposats: els llocs. Cap lloc és com va ser, ni en el
cel veiem exactament els mateixos estels que veren els antics, malgrat és el
mateix cel. Fins i tot els no pertorbats per la mà humana es veuen transformats
pel pas temps: ja no hi ha colors en els temples grecs, els ullastres creixen
entre les pedres dels talaiots. La runa s’integra en la naturalesa. L’antiga
fàbrica és avui dia sala d’exposicions. </span>Els llocs ens parlen. Ens parlen les muntanyes
i els arbres, ens parlen els murs i els sòls, ens parla quelcom intangible que
es palpa en l’ambient, són les històries dels que per allà han passat.</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirkOX7rI19ZM8Aq0PdoAYiDzymX0wgszG4AsFg5zB1YpdYPLmbUMYONkfrKD5s8qDLLkMzsXeBsrzw9tyLcHBklO5cleeJP2hj58mpVudfZX6iomKOg0dCE7k3N17C2DDNqrT-MCJ7gio/s1600/Interior+catedral+Siracusa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirkOX7rI19ZM8Aq0PdoAYiDzymX0wgszG4AsFg5zB1YpdYPLmbUMYONkfrKD5s8qDLLkMzsXeBsrzw9tyLcHBklO5cleeJP2hj58mpVudfZX6iomKOg0dCE7k3N17C2DDNqrT-MCJ7gio/s320/Interior+catedral+Siracusa.jpg" width="240" /></a><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 10pt;">Duomo de Siracusa</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-no-proof: yes;"><br /><!--[endif]--></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Les columnes de l’antic temple de Venus
bateguen entre els murs de la catedral de Siracusa, a l’oest de Sicília, un
lloc on hi ha hagut culte continuat des de llavors. Les Piràmides s’alcen a la
planura de Gizeh, testimonis impassibles de l’actual context convuls, els Budas
d’Afganistan ja no hi són, els feren explotar. Els llocs de culte esdevenen un
paradigma de la voluntat acèrrima de cada religió de restar en la memòria,
superposant-se sovint el testimoni d’una sobre l’altra, altres vegades
aniquilant testimonis anteriors. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><br /></span></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTBygRpo0Km74Az3gSIw2rdVf9zI8RiOwcGoeT3ObJGs5TRSLiEw1x_oG0HknKPCAMYk657fMXFpm3gBJaCqP5fuksl6sE6rsEAqGiXhq9IazDGk7L6Q6Hs1bfjA4fj_zqy6PlNL6R1g8/s1600/viatge+estiu+2013+122.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTBygRpo0Km74Az3gSIw2rdVf9zI8RiOwcGoeT3ObJGs5TRSLiEw1x_oG0HknKPCAMYk657fMXFpm3gBJaCqP5fuksl6sE6rsEAqGiXhq9IazDGk7L6Q6Hs1bfjA4fj_zqy6PlNL6R1g8/s320/viatge+estiu+2013+122.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Detall de l'interior de Santa Sofia a Istambul.</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Els llocs ens transcendeixen, sí, però
nosaltres tenim el poder de construir i destruir, de modificar-los i de
recuperar-los. Un mode força estès per a la recuperació d’espais construïts és
la seva reutilització, els canvis d’usos: antigues esglésies, convents, cases
senyorials, fàbriques i altres edificis abandonats es convertiren, en
l’anterior època de bonança, en ple auge capitalista, en centres culturals.
Proliferen centres i espais que avui costa de mantenir tan pel que fa a les
despeses d’infraestructura com en la manca de voluntat i de recursos per a
realitzar-hi projectes culturals de qualitat.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Per això tal vegada sigui un bon moment per
aturar-nos a pensar aquests espais, a convidar a l’art que reflexioni sobre
l’espai mateix que l’acull, en sentit estricte i ampli. És moment de partir
d’allò particular per abraçar l’universal, perquè la idea de “Lloc i memòria” agermana
tots els racons del món i reconcilia persona i entorn.</span> </div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">
</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Així, el projecte “Lloc i memòria” neix lligat
a un indret particular: el poble de Ses Salines, al sud de Mallorca, un lloc on
el fil de la memòria ens porta, amb intermitències, a orígens tan remots com
l’època pre-talaiòtica. Actualment hi trobem espais on batega la memòria del
que van ser, alguns d’ells són centres “culturals” com els que s’esmentaven,
com és l’antiga església o l’antiga escola. I com aquests, altres, públics i
privats, alguns buits i altres reutilitzats: ca ses monges, un antic teatre, un
antic magatzem, bars i cases. Dues torres de defensa, avui habitades, s’alcen
integrades en la fisonomia actual del poble. Les restes prehistòriques als
afores, les romanes, amagades. Vegem que podem rescatar de tot plegat i de
quina manera. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><i>(Continuarà...)</i></span></div>
<br />
<div>
<!--[if !supportFootnotes]--><br clear="all" />
<hr align="left" size="1" width="33%" />
<!--[endif]-->
<br />
<div id="ftn1">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="file:///C:/Users/Guillem%20Trobat/Documents/BEL/LLOC%20I%20MEM%C3%92RIA/LLOC%20I%20MEM%C3%92RIA%20amb%20tapa.docx#_ftnref1" name="_ftn1" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">[1]</span></span><!--[endif]--></span></span></a><span lang="CA"> Malgrat la idea que una obra d’art resti impertorbable no deixa de ser
una fal·làcia. El pas del temps incideix en totes les coses i les peces que ens
arriben “impertorbables” –si no són de diorita- és perquè en algun moment s’han
restaurat, pel que ja s’hi ha incidit, amb uns pigments o materials propis
d’una època diferent, amb uns criteris concrets també d’una època diferent...
El text literari tampoc deixa de participar d’aquesta contradicció, com ens
recordava Borges a “Pierre Menard, autor del Quijote” i, per extensió, la
fotografia.</span></div>
</div>
</div>
RECREARThttp://www.blogger.com/profile/05863725568612046101noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6138626662817914280.post-12404569460106627902013-10-11T12:14:00.005-07:002013-10-11T12:14:58.022-07:00Una honestedat necessària. Impressions personals sobre la 55à biennal de Venècia.És difícil copsar tota l’essència d’una mostra com<i> La Biennale</i> en un sol matí, tot i que la triple presència d’un artista com Ai Weiwei ja és tota una declaració d’intencions. Per a mi, la visita a la Biennal d’aquest any suposà un crit d’esperança, no tan en el sentit de mostrar cap on va l’art –de fet, molts dels artistes exposats són morts i proliferen les obres realitzades fa dècades- com cap on va el món, en el fet que es constata un canvi de valors, una tornada (o anada) a l’autenticitat a molts nivells.
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXl0gFFgV3e0QoZRJBhi4zvfYsf4g-TeYhr_hzb6stewvH6me4-3RiFNQzbdz6BqNOn2EJ84gpmv9jKDjeSYHaX2gQGG7OzlQPN1Q1_DiNraidn-mEfxlq8X_LTFPOkevE-Z7pHtNFljo/s1600/viatge+estiu+2013+222+br.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXl0gFFgV3e0QoZRJBhi4zvfYsf4g-TeYhr_hzb6stewvH6me4-3RiFNQzbdz6BqNOn2EJ84gpmv9jKDjeSYHaX2gQGG7OzlQPN1Q1_DiNraidn-mEfxlq8X_LTFPOkevE-Z7pHtNFljo/s400/viatge+estiu+2013+222+br.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<span style="font-family: inherit; font-size: x-small;">Instal•lació d’Ai Weiwei. </span><br />
<br />
<br />
En l’actual context de crisi es parla ja des de fa temps d’un canvi de mentalitat a nivell mundial, una tornada a l’espiritualitat en el sentit retrobar la nostra pròpia essència, l’ànima, tal com volia fer Jung al Llibre Vermell, el qual encapçala la mostra de “Il palazzo enciclopédico”. Aquesta només és una vessant d’aquella honestedat que esmentava. Hi ha una tornada al contingut en les obres i, dins aquest, als orígens: cosmos, gènesi, naturalesa, humanitat com animalitat, concepció i naixement, introspecció, somni i entorn immediat...
<br />
<br />
Una honestedat necessària en el panorama actual després e l’abús i el balafiament de l’època predecessora, art propi de la qual n’era aquell que s’engloba dins la idea “d’art per l’art”, un art preciosista, car i carent de contingut, predominant, per altra banda en algunes fires d’art. Però aquí no es tracta de vendre, ni tan sols mostrar el més nou del mercat artístic, d’aquí la gran presència d’obres del passat -especialment de la dècada dels anys 80- així com la presència de treballs site-specific tot i ser una mostra temporal, en destacaria el pavelló d’Israel duita a terme per Gilad Ratman -The workshop- i la que fa Sarah Sze al pavelló dels Estats Units, fantàstiques les dues.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgF_vvjfPSN-SN1BryYFI9tAgkWd6dBdUAuXfCY4jjdiP58m9h1VP9yGo2GAmbMII_b_HV927g3qtjYL_Lul-_pRokjuHUkcB8okF1yOGPgiwNbtlriQuUrszDlC5BZ2VFbSZNE8k7Joh4/s1600/viatge+estiu+2013+201+br.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgF_vvjfPSN-SN1BryYFI9tAgkWd6dBdUAuXfCY4jjdiP58m9h1VP9yGo2GAmbMII_b_HV927g3qtjYL_Lul-_pRokjuHUkcB8okF1yOGPgiwNbtlriQuUrszDlC5BZ2VFbSZNE8k7Joh4/s400/viatge+estiu+2013+201+br.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<span style="font-size: x-small;">Petita part de l’obra de Sarah Sze al pavelló dels EUA. </span><br />
<br />
<br />
<br />
<br />
La Biennale aposta per l’autenticitat de mitjans i propostes. Materials trobats, materials pobres –com mostren els llibres d’artista de Shinro Ohtake (Scrapbooks, 1977-2012), o les instal•lacions d’Eva Kotátková i de Caty Wilkes-; o els de tota la vida, com el fang emprat en les escenes esculturades de Fischli i Weiss, fidels a la ironia que els caracteritza, d’una aparent simplicitat, impressió que ve donada també per la factura i el material.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyG_i_Ot3_fMXYInJCbwmglGxYsxdi21n9qkF6Vi_c_S_7ca7j32eEf7TdcG-CAdunCbJzv-hokGWJgAdI0sF1ly66aTU21IK-1c5C5bU_lFZDK_NA6BmhnJ5zT5kaWvui3OulGPkCrHw/s1600/viatge+estiu+2013+129+br.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyG_i_Ot3_fMXYInJCbwmglGxYsxdi21n9qkF6Vi_c_S_7ca7j32eEf7TdcG-CAdunCbJzv-hokGWJgAdI0sF1ly66aTU21IK-1c5C5bU_lFZDK_NA6BmhnJ5zT5kaWvui3OulGPkCrHw/s400/viatge+estiu+2013+129+br.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<span style="font-size: x-small;">Fischli i Weiss: “Mick Jagger i Brian Jones van a casa satisfets després d’haver composat I can’t get no satisfaction” </span><br />
<br />
<br />
<br />
<br />
En la mateixa línia, trobem els magnífics dibuixos realitzats amb múltiples ratlles en bolígraf de Roger Callois (1913-78), donant un resultat genuïnament estètic, tot i que les figures desconcertants remeten a quelcom diví:
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoki-ysECIXoncWzTyCx767W8fnGuUkwV6EFJfTtaxUmCSYU6f24ljaUq1VnrwrFY-IQa_h5ylC9zWC85oYwL13SQKkzG-MtcWuZtGhwki_56BYU5bUUS-AI8QRSPFY2jLAb9PCg6nPMI/s1600/viatge+estiu+2013+155+br.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoki-ysECIXoncWzTyCx767W8fnGuUkwV6EFJfTtaxUmCSYU6f24ljaUq1VnrwrFY-IQa_h5ylC9zWC85oYwL13SQKkzG-MtcWuZtGhwki_56BYU5bUUS-AI8QRSPFY2jLAb9PCg6nPMI/s400/viatge+estiu+2013+155+br.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
Tot l’esmentat s’exposava als <i>Giardini</i>. Pe que fa als pavellons nacionals, el de Rússia m’enganyà –com pretenia- i em divertí alhora. M’enganyà en el sentit que a posteriori me n’he adonat que només vaig veure la meitat, l’aparença: a la planta baixa, en una primera estança només hi havia un poal enterra, que penjava del sostre amb una corda, al sostre –des d’on penjava la corda-, un forat. La segona estança estava vetada als homes, només hi podien passar les dones, amb un paraigües transparent que s’agafava a l’entrada, allà hi plovien monedes (vaig pensar, “Com a Rússia, que sembla que ara caiguin els doblers del cel”), cada dona que hi entrava podia agafar dues monedes, una per ella i l’altra l’havia de tirar al poal de la primera estança. Et feia sentir important –vetat als homes: es giraven els papers-, quan tiraves la moneda al poal si alçaves la vista des del forat es veia, al pis superior, un home ben plantat i encorbatat, dret, mirant-te: performance, espontani o escultura hiperrealista? Tal vegada Déu? Difícil d’esbrinar, estava tan quiet i era tan formós que tampoc es podia abusar de mirar-lo sense tornar vermella. Men vaig anar d’allà amb el gust d’haver tingut una bona experiència, el meu acompanyat –home-, ofès perquè havia sigut vetat. Doncs bé, al vídeo penjat a la web de la biennal s’explica com a la part superior és el domini dels homes, que són els que tenen el poder i fan rutllar tot el domini d’abaix: tiren les monedes, les recullen... aquell home ben plantat era un actor i jo, una ingènua. Ja no sabré si es podia accedir a la part de sobre, i és que amb l’art no s’ha d’anar amb presses.
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHAOtdEpLRZ9DV7so31EUfJhuhCto2YYTdVo6ftjePx9G4FVtdEV0xGsKsB-V5ZJrtNxk3ZSJs8LB5AGz6Vvw946To2GCjoHvwJOcLp81gGvv8P6Z7q7ufM5TQwV0dPVKdRdHMx-LvowE/s1600/viatge+estiu+2013+223+br.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHAOtdEpLRZ9DV7so31EUfJhuhCto2YYTdVo6ftjePx9G4FVtdEV0xGsKsB-V5ZJrtNxk3ZSJs8LB5AGz6Vvw946To2GCjoHvwJOcLp81gGvv8P6Z7q7ufM5TQwV0dPVKdRdHMx-LvowE/s320/viatge+estiu+2013+223+br.jpg" width="212" /></a></div>
<br />
<br />
Israel. The workshop. Caps esculpits en fang realitzats allà mateix i un forat enterra. Al pis superior, dos vídeos simultanis mostraven com es feia el forat des de sota –suggerint la idea de gruta- i de com diferents artistes feien els caps. Tot amenitzat per sons – des d’un vídeo, tot i que la taula de mescles hi era present- que et remetien –com la resta- a l’època prehistòrica: veus, crits... En un altre vídeo es veia com uns homes cavaven en un exterior, un paisatge que semblava pertànyer a Israel. Workshop: el que hi ha és el que veus.<br />
<br />
Dins la mateixa línia podríem ubicar el pavelló espanyol, els caramulls de pedres de Lara Almarcegui. Tot i que la teoria que sustenta la seva obra és interessant, m’avorreix la reiteració formal que duu a terme des de fa anys -recordo la seva intervenció al Nit Niu de 2005 que consistí en fer clot a l’arena-, em fa pensar: més del mateix? Em deixà un cert regust a “fals progre”, no sé si m’explic.
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_vFUOz5DJC1r9WaQ5QVFZ0upKCSMAS_ARjAcTJ2paDq1wt-Q_aVvW_-wTszLSBh2kUu1Aud2MogUKGwZEb1YOgdVi55_DSIZ8onZdX5QZatfD_n4MlDtrIXeYTXy7t3KvLJajKsrJUd4/s1600/viatge+estiu+2013+107+br.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_vFUOz5DJC1r9WaQ5QVFZ0upKCSMAS_ARjAcTJ2paDq1wt-Q_aVvW_-wTszLSBh2kUu1Aud2MogUKGwZEb1YOgdVi55_DSIZ8onZdX5QZatfD_n4MlDtrIXeYTXy7t3KvLJajKsrJUd4/s400/viatge+estiu+2013+107+br.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
Lara Almarcegui, pavelló espanyol.<br />
<br />
<br />
El de Finlàndia remetia a la naturalesa –molt interessant -; Al del Regne Unit s’hi servia tè, dins un context que analitza la societat britànica duit a terme per Jeremy Deller... Difícil de copsar tot en un matí, i un tant anacrònic haver d’encasellar-ho en països, com bé s’ha comentat. Sempre em quedarà el dubte de què s’hi devia exposar al pavelló del Vaticà.<br />
Fora dels <i>Giardini</i>, el pavelló de Catalunya, uneix específicament art i realitat social, doncs mostra l’art a través dels ulls de 8 persones en atur de diferents condicions socials –aquest és el treball de Mercedes Álvarez, que ja apuntava maneres amb “El cielo gira”-, de la mateixa manera que l’art –el de Francesc Torres- documenta la realitat particular de cada una d’aquestes persones.<br />
<br />
En definitiva, l’art s’avança a la societat i vaig presenciar amb emoció la possibilitat d’una sortida de la crisi de valors que fa estona arrosseguem, una tornada a l’essència de les coses des de temps remots, un despullament de tot allò que és superflu o fals, ornamental i innecessari. Veurem si l’art no s’equivoca.
RECREARThttp://www.blogger.com/profile/05863725568612046101noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6138626662817914280.post-1838809400111637842013-05-22T03:23:00.000-07:002014-02-28T00:27:58.040-08:00EXPOSICIÓ "SOM 3", Casal Can Pere Ignasi, Campos.<b>PASSIONAL, SUBTIL I ESSENCIAL
</b>
Són tres. Treballen tres disciplines diferents: escultura, pintura i ceràmica. Tanmateix aquestes etiquetes no els defineixen completament. Si alguna cosa tenen en comú aquests tres artistes és una contínua experimentació i, especialment, el punt de maduresa en que es troba la seva obra. Maduresa que comporta una sinceritat i una nuesa de conceptes que fa que parlem més d’expressió que de representació.
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdlv3CQMgLTrKlt_AFZPofr8t4fBmg7FlRSBGdye5j-nW_rgMIbpffGH0-BCMakWWKMgRpYQxcW1SpN0ow22118iSXFvOlD0i02MUO_STbmxFbMRxThQ7-zojpt0yd99bWvW-xSLxLXUA/s1600/798305_533380580029468_1465354507_o.jpg" imageanchor="1"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdlv3CQMgLTrKlt_AFZPofr8t4fBmg7FlRSBGdye5j-nW_rgMIbpffGH0-BCMakWWKMgRpYQxcW1SpN0ow22118iSXFvOlD0i02MUO_STbmxFbMRxThQ7-zojpt0yd99bWvW-xSLxLXUA/s320/798305_533380580029468_1465354507_o.jpg" /></a>
Aquest fet es fa evident en els inquietants i taciturns caps masculins de Patricia Rivera. L’expressionisme es manifesta tan en el resultat com en el modus operandi: com feia Pollock amb la pintura, l’artista deixa anar el subconscient a través del gest enèrgic i immediat dels dits. El material, el fang, li facilita aquesta voluntat d’expressió sense més dilacions, on cap reflexió hi té cabuda. L’escultura de Patrícia Rivera s’ha anat despullant de la perfecció formal, de l’acabat polit i fins i tot de l’essència mateixa de l’escultura -que és la seva tridimensionalitat- a favor d’aquesta sinceritat d’esperit que suposa abocar-ho tot en l’instant creatiu.
Es diu que l’escultura moderna nasqué amb Balzac de Rodin i la conseqüent pèrdua de pedestal, és dir, de la idea d’escultura com a monument. L’obra de Rivera participa d’aquesta modernitat recordant-nos que els clixés decimonònics queden obsolets. Són escultures que reneguen de la seva condició: expressament inacabades, no volen ser recorregudes en tot el seu perímetre, sols volen ser vistes des d’un punt de vista. Són obres que demanen ser llegides tal com s’han fet. No és fàcil captar l’instant en escultura, en aquest sentit és que la transcendeixen.
El resultat inevitablement ens recorda la nerviosa plasticitat de les escultures de Giacometti, així com l’obscura gestualitat d’alguns retrats dels expressionistes alemanys –concretament penso en un autoretrat de Heckel- i, en darrera instància i retrocedint més en el temps, es fa patent la idea de Miquel Àngel –com bé il•lustren els seus “Esclaus”- que l’esperit es fa lloc a través de la matèria.
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXjbBmEYJSyVV9b6IcpQhgucmQPeGMNW_a49blfnrwEWYQ4qiMYVulEzWTKgGzLrhff2i3DM6q_UcT-hMwsrWp3vnsZWIX5YpvyVuMKQPB1D_wHO3egyx6mMWZfoh2n781eY5iwS99jCw/s1600/548330_2933673275750_53327745_n.jpg" imageanchor="1"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXjbBmEYJSyVV9b6IcpQhgucmQPeGMNW_a49blfnrwEWYQ4qiMYVulEzWTKgGzLrhff2i3DM6q_UcT-hMwsrWp3vnsZWIX5YpvyVuMKQPB1D_wHO3egyx6mMWZfoh2n781eY5iwS99jCw/s320/548330_2933673275750_53327745_n.jpg" /></a>
En l’altre extrem de l’obra de Rivera es situa la de Jorge Cabral, si les escultures d’aquella es regien per l’ímpetu de la immediatesa, les composicions de Cabral destil•len reflexió i paciència, no en va s’ha qualificat de Zen. La versió que ens mostra en aquesta exposició, titulada Caprichos, no és més que una revisió de l’obra anterior, un gest madurat. En aquestes peces, l’artista revisa motius treballats en altres sèries com és la branca de l’arbre i la fusta monòcroma, combinades ara al seu caprici, donant com a resultat unes composicions quasi escultòriques, d’una plasticitat orgànica molt interessant. És per això, en part, que l’obra de Jorge no es pot qualificar exclusivament de pictòrica, doncs les pintures que realitza sovint desafien la idea de pintura tradicional.
No es nova la presència d’allò orgànic en la seva obra, tan pel que fa a l’ús de materials com la fusta o el sabó natural – fins i tot d’elements de la pròpia naturalesa com branques recollides en restes d’incendis forestals- com pels acabats subtils de línies sinuoses i arrodonides, com les pedres que ha arrossegat la mar. Una altra constant en les creacions de l’artista és l’arbre i el seu detall: la branca. Així, la naturalesa esdevé el rerefons de la seva obra, repensada a diferents nivells, ja sigui representada, emulada o evocada. Tal vegada per això és que l’obra de Cabral transmet sempre una certa calma i atorga, altra vegada en contraposició amb l’obra de Rivera, moments de silenci.
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMInsrJF94rYH2PjxUsnB8zaAX5jJOtqbSjYX8d5G_mT2v-4exJV2xoGy88aecu3XlIEG2O7bATc1kQ8V-AUCHpgOe4h_CQUJ4C29t6osjb4EGoxTwr6Cq46ANAoy_Ul_o7VRdVOfUWK4/s1600/405715_468581679871312_539956388_n.jpg" imageanchor="1"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMInsrJF94rYH2PjxUsnB8zaAX5jJOtqbSjYX8d5G_mT2v-4exJV2xoGy88aecu3XlIEG2O7bATc1kQ8V-AUCHpgOe4h_CQUJ4C29t6osjb4EGoxTwr6Cq46ANAoy_Ul_o7VRdVOfUWK4/s320/405715_468581679871312_539956388_n.jpg" /></a>
Passió i contenció, nervi i calma, renou i silenci, es veuen temperats per la columna, símbol d’allò essencial femení, eix vertebrador: Nanci Fernández és tal vegada la més simbòlica i mental dels tres. Arquitecte de formació, ha trobat en la ceràmica el seu mitjà d’expressió. La columna vertebral esdevé un leitmotiv en tota la seva obra, que gira conceptualment en torn a la pròpia condició femenina amb totes les contradiccions que això implica: la lluita entre l’ésser i la voluntat, la dificultat per conciliar les diferents realitats. El resultat és d’una simplicitat sols aparent.
L’obra de Nanci ha sofert també un procés de maduració. Les figures femenines i simbòliques d’abans, sovint esquemàtiques, altres més explícites, com la dona-bou que representava la força, la dona embolicada amb fils de ferro que la constrenyien o la dona foradada s’han simplificat ara de tal manera que gairebé rosen l’abstracció.
Les seves figures, de formes simples i sinuoses, d’una corporeïtat gairebé etèria –per contradictori que pugui semblar- parteixen d’una idea encisadora, en paraules de l’artista: “la corba que no sóc”. La fascinació per la corba, associada a la figura femenina des de temps ancestrals, és una constant en l’obra de Nanci. Però ara, en aquesta fase madurada que porta a la simplificació de les seves figures, no parteix d’una corba qualsevol. Es tracta de la corba de la base de la columna vertebral: la corba que tot ho sustenta. És el tronc de la dona-arbre, del que neixen totes les seves branques, com la branca-artista o la branca-mare.
En partir d’aquesta corba -símbol depurat de la fortalesa femenina- per realitzar les seves figures, el gest artístic no es limita sols a l’elegància o la simplicitat del detall suggestiu sinó que va més enllà en la recerca de quelcom essencial.
Text de: Bel Maria Galmés Burguera
RECREARThttp://www.blogger.com/profile/05863725568612046101noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6138626662817914280.post-68291532693991100802011-08-19T03:40:00.000-07:002014-02-28T00:28:23.629-08:00En los márgenes.<br />
La pintura me aburre. Me aburre a no ser que esté dotada de una insólita belleza o de aquel “nosequé” que te toca las entrañas. No es fácil hoy en día experimentar esa sensación, en un escenario donde proliferan los cantantes y pintores y, sin embargo, escasea la música y el arte.<br />
Tal vez porque la pintura me aburre o por mi inclinación hacia el arte conceptual – cuestiones que seguramente van parejas- me atrae la pintura que roza los <br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWyRdApVibEtLU86XtZhX-jSP933OL5N7tjCQyM0UhoaQmTZrEdn6oq3RzB44TBCDrSSzpvN8m0-6CxFW-G4NtHL0aBB6TJPdHncFOArSPuG3BNPlMWjdQxJNaLzzJ59nw9NdJMTufLkk/s1600/AGOST+2011+VARIES+091.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWyRdApVibEtLU86XtZhX-jSP933OL5N7tjCQyM0UhoaQmTZrEdn6oq3RzB44TBCDrSSzpvN8m0-6CxFW-G4NtHL0aBB6TJPdHncFOArSPuG3BNPlMWjdQxJNaLzzJ59nw9NdJMTufLkk/s320/AGOST+2011+VARIES+091.JPG" height="320" width="240" /></a></div>
<br />
márgenes, aquella que se rebela contra su propio ser y se niega a quedarse en simple lienzo, sin dejar de ser, por ello, pintura. Eso no es nuevo, desde las primeras vanguardias se ha dado de formas dispares: bien sea a través de la propia materia, añadiendo, por ejemplo, elementos no pictóricos, como el caso del collage cubista, o desde un intento de superación del soporte tradicional, valgan como ejemplo las free standing paintings de Joan Junyer. En más escasas ocasiones podemos encontrar pintura cargada de un fuerte contenido filosófico, como en la obra de Julie Mehretu. Todo ello convive hoy en día con la pintura más pura, a veces dotada de gran fuerza y otras rozando lo que ha dado por llamarse “la estética Zen”, como la obra de Domenico Bianchi, que es, en verdad, de una exquisita delicadeza.<br />
Esa delicadeza la encontramos en la obra de Jorge Cabral, que también se ha catalogado de Zen, cuestión que a mi entender es secundaria aunque no por ello menos cierta. La quietud en el conjunto de la obra de este artista viene dada por el predominio del vacío, un vacío repleto de connotaciones. <br />
<br />
En toda su obra encontramos un elemento común: la rama. El árbol diseccionado hasta el límite deviniendo en ocasiones una maraña de ramas perfectamente definidas, en otras sólo se asoman en los márgenes, en otras las ramas son reales: restos de incendios forestales que el artista rescata y presenta otorgándoles un nuevo valor. Sobre lienzo, papel o madera- también maderas recicladas- la rama en ocasiones comparte espacio con fragmentos monocromos, acentuando así un cierto aire abstracto del que participa la maraña de ramas. No es casual que el artista antes practicara la pintura abstracta, su obra ha sufrido el proceso inverso al de Mondrian, que pasó del árbol a la abstracción. Tal vez sea en la quietud donde comulgan una cosa y otra, aquella paz que se respira en el ocaso visto a través de las ramas quietas de los árboles, perfectamente delimitadas a contraluz, de manera que parecen irreales, casi abstractas. A eso me recuerdan algunas obras de Jorge Cabral.<br />
<br />
El encanto de esas obras viene dado por la poética del detalle, el detalle de una rama, de un tronco, a veces yuxtapuestos en pequeños fragmentos de madera alineados formando un conjunto que parece un muestrario de quietudes; otras veces asomando en los márgenes, dejando el centro del cuadro vacío, de pura pintura, mientras que se asoman en los lados algunas ramas aquí i allá sugiriendo al espectador una continuación del lienzo que él mismo deberá imaginar, porque el lienzo no es centro sino margen, he aquí la poética del detalle, el encanto del margen, la belleza de la contención.<br />
<br />
Estas obras adquieren connotaciones conceptuales, obligan al espectador a participar, a completarlas, desde la pura pintura pero también a través de otras obras no exentas de ironía, como la que presenta un marco vacío, el típico marco dorado de sala de exposiciones tradicional, pintado en un extremo con una pequeña rama, que en su interior presenta una rama real, sobre un soporte de jabón natural, una rama de un incendio forestal convertida en escultura y enmarcada. En la misma línea encontramos la obra “Naturaleza muerta o conserva natural”, consistente en fragmentos de ramas quemadas dentro de tarros de cristal, mezcladas con otras materias naturales, la ironía viene dada por el título, con un guiño, junto a aquel marco, a la historia del arte.<br />
<br />
Las luces también se han hecho un hueco en su obra más reciente, como un neón que deviene la copa de un árbol, o algunas lámparas circulares con ramas pintadas en su interior, otorgando calidez al siempre presente aire de quietud que muestra el conjunto de la obra de Jorge Cabral, aquella quietud en que la figuración deviene abstracción, como se manifiesta la naturaleza en los momentos realmente bellos, en los detalles insignificantes, en los vacíos y en los márgenes.<br />
<br />
Bel Maria Galmés Burguesa<br />
Agost, 2011<br />
<br />RECREARThttp://www.blogger.com/profile/05863725568612046101noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6138626662817914280.post-39933235225384562652011-04-08T01:10:00.000-07:002014-02-28T00:29:11.794-08:00EXPOSICIÓ "Bikes"Exposició “Bikes” de Tomeu Estelrich.<br />
Centre Cultural La Misericòrdia, planta segona<br />
Plaça Hospital, 4<br />
Fins dia 30 d’abril.<br />
Visites guiades: 13, 20 i 27 d’abril, a les 18’00.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7sizrcUypZT3fb_N7CtAQxY00zcakVYGV2Ekyphr0fnGN1v8cWkjqgVBNkY8DcW5IaO59Ik64DT7CuJaJ0Ngz2nvW_FTV5Wm32qDcZYa23hWadlMeYA6bCku1X3VngZuywQeLYPBLk9o/s1600/Bikes+15.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7sizrcUypZT3fb_N7CtAQxY00zcakVYGV2Ekyphr0fnGN1v8cWkjqgVBNkY8DcW5IaO59Ik64DT7CuJaJ0Ngz2nvW_FTV5Wm32qDcZYa23hWadlMeYA6bCku1X3VngZuywQeLYPBLk9o/s320/Bikes+15.jpg" height="217" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
Malgrat el títol, aquesta no és una exposició de bicicletes, sinó d’escultures, però tampoc és solament una exposició d’escultures, sinó d’històries, la història d’un tros de marès que un dia es va treure per fer un pou, la història d’una peça d’uns esterrossadors, la d’un tub de plom que un dia fou una canonada… I és que en aquestes bicicletes, patinets i botadors –vegis el factor lúdic com a denominador comú, un factor lúdic que, per altra banda, és intrínsec de l’art- estan latents moltes històries particulars, no solament la que cada objecte rossegava sinó la nova vida que els és atorgada per la mà de l’artista, que els dota de nous significats, d’una nova vida, ara com integrants d’una obra d’art. <br />
<br />
Es tracta, al meu entendre, d’un acte romàntic, allunyat d’aquella voluntat política que es donà en les primeres escultures –ara fa un segle- realitzades amb objectes trobats. El resultat és també molt diferent, d’un tractament molt acurat, on no hi ha res superflu -ni el rovell del ferro-, on cada peça que conforma una obra té la seva raó de ser. En les escultures d’en Tomeu els xassís de bicicleta o les pedres de batre es barregen amb la paciència del ceramista qui, a més, ha cosit les peces com els nostres padrins cosien els cossis d’un temps, els ribells de matances –ara, també, en un acte romàntic- es sent el cruixir del paper de vidre gratant la pedra, el tall del full al metall… com ens mostra, per cert, un altre artista, Alexandre de Follin, en el magnífic documental que ha realitzat per aquesta exposició.<br />
<br />
El resultat són aquestes peces portentoses i precioses que sembla –expressament- que faci anys que siguin allà i, a la vegada, ens fan volar amb les seves formes impossibles, ens fan viatjar, amb la imaginació, a indrets literaris. No podem deixar d’esmentar la literatura, que està present sempre en l’obra d’en Tomeu, i aquí es manifesta de manera evident en les cites que donen títol a les obres i de manera més vetllada en el sentit darrer d’aquesta exposició, que ens parla, en darrera instància, del viatge. El vehicle és l’excusa, el punt de partida, d’un viatge més o menys metafòric i què és la literatura sinó un viatge, si més no, la narració del viatge? I en aquest cas el vehicle, la bicicleta, és l’expressió d’una actitud, aquella que permet –com l’art- assaborir el viatge.RECREARThttp://www.blogger.com/profile/05863725568612046101noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6138626662817914280.post-89816885375773748992011-03-29T09:52:00.000-07:002011-03-29T11:59:16.725-07:00TEXTOS D'EXPOSICIONSEn motiu de l'exposició que s'inaugurarà dissabte a l'Església Vella, comparteixo el text que vaig realitzar a ESCAP, Centre d'Art i Paisatge en motiu de l'exposició de Ferran Aguiló ara farà dos anys. <br />
<br />
<br />
<em>L’art és una estratègia contra l’estranyesa del món</em><br />
Hans Robert JAUSS<br />
<br />
L’obra de Ferran Aguiló fa que certes etiquetes i conceptes artístics quedin vacus, irrisoris. Es podria emparentar amb l’art povera per l’ús de materials pobres com la llana o el plàstic, o parlar de la modernitat implícita en l’ús de materials “extra-artístics” que es donà en els anys 60 dins la línia rupturista amb l’escultura tradicional, aquella escultura de pedestal, associada a materials nobles i a la idea de monument... Fins i tot, lligant amb l’ocasió d’aquesta exposició en un centre d’art i paisatge, es podria fer venir bé i parlar de l’ecologia implícita en el gest de reciclatge... Però tot això esdevindrien paraules buides d’historiador àvid d’encasellar i, tanmateix, poc ens diria de l’obra d’aquest artista. <br />
<br />
El fet que els materials de les seves escultures siguin sovint objectes trobats s’allunya d’aquell gest irreverent inaugurat per Duchamp i no respon tampoc a una voluntat expressa de reciclar, sinó a una necessitat, la de crear. L’ús de ferros, canonades, somiers o llana en l’obra de Ferran Aguiló és tan senzill com que estan allà, com el fasser al corral i les canyes devora el safreig. L’art de Ferran Aguiló simplement ocorre, i en tant que necessari –és dir, autèntic- defuig discursos superflus. <br />
<br />
En aquest sentit tampoc s’escau la contraposició figuració – abstracció que s’ha volgut veure alguna vegada en la seva obra. La figuració respondria suposadament a una etapa anterior o a algunes obres puntuals, mentre que l’abstracció vendria donada pel predomini del cercle en l’obra més recent. El conjunt de la seva obra transcendeix aquests clixés perquè en ella tot es barreja: el crit surt de l’arbre , el cercle és també un para-sol... La mateixa idea de cosmos hi ha en una fulla de fasser que en l’aparent buit del cercle, en una arrel que en la immensitat del cel estelat. <br />
<br />
L’artista ens convida a mirar el cel, en l’obra que és un somier flanquejat per dos cercles, dels que surten unes primes arrels – o són tentacles d’algun animal marí?-. Res no és casual. És prou coneguda la simbologia del cercle en relació amb l’univers: el temps cíclic, la unicitat... la forma perfecta dels grecs. Perquè encara que en altres obres es cerqui l’Origen s’intueix que aquest potser no existeix o no s’ajusta a la idea de temps que hi ha en la nostra ment, un origen lligat a unes arrels, a una illa, a un temps lineal, a una història particular.<br />
<br />
Diuen que la veritat està en el nostre interior, que és de llana: càlid i blanet. “Tocar el centre es fer diana” –diu l’artista- però s’interposa l’exterioritat, l’aparença i la complexitat de les relacions, la Separació i l’Enfrontament. Quin camí s’ha de recórrer per trobar l’Origen? Cap a dins, que allò particular conté l’universal. <br />
<br />
L’art de Ferran Aguiló no es mental, sinó que apel•la a la consciència. Tal vegada és per això que defuig la verborrea del crític. Des de l’emoció –el Goig, el Desig... – convida a la reflexió, a demorar-se: aquell demorar-se que, en l’experiència estètica, fa que ens connectem amb l’eternitat, que ens dóna una certa idea del món, la que cadascú vulgui trobar. Es diu que la tasca del crític d’art consisteix en reprendre el discurs de l’artista on aquest l’ha deixat, jo avui prefereixo tombar-me a mirar el cel, en silenci. <br />
<br />
Text de: Bel Maria Galmés BurgueraRECREARThttp://www.blogger.com/profile/05863725568612046101noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6138626662817914280.post-20019573243929176712009-12-18T03:50:00.001-08:002014-02-28T00:30:59.539-08:00RECREART I ELS NINS<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdiQzbBGKJbr8QIb6ZgbZTPZljJ1c3II9jNGDziMWwc2NZR3WmqTqWF4diu4eTQe2nwNkxFvHifNyztQVNnZIC0R2MYEhv1vbzQzHVlDJu8O5Ro2NCS2daN39bnW8GtfS0HYQxKoQVYhw/s1600-h/GHIRLANDAIO,+Retrat+de+Giovanna+Tornabuoni,+1488.jpg"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdiQzbBGKJbr8QIb6ZgbZTPZljJ1c3II9jNGDziMWwc2NZR3WmqTqWF4diu4eTQe2nwNkxFvHifNyztQVNnZIC0R2MYEhv1vbzQzHVlDJu8O5Ro2NCS2daN39bnW8GtfS0HYQxKoQVYhw/s320/GHIRLANDAIO,+Retrat+de+Giovanna+Tornabuoni,+1488.jpg" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5416542521158021890" style="cursor: hand; display: block; height: 320px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 208px;" /></a><strong> LA SAVIESA DELS MÉS JOVES</strong><br />
Amb aquesta imatge es constata, una vegada més, la intel·ligència dels nins i nines, sovint subestimada. L'art esdevé un gran estímul per a ells i es connecta directament amb la seva intuïció. Resulta que la majoria de nins i nines que veuen aquesta imatge, generalment de primer i segon de primària i alguns d'infantil, exclamen: "És una estàtua!". No és així, és una pintura, però van gens mal encaminats.<br />
Es tracta del retrat de Giovanna Tornabuoni que realitzà Ghirlandaio l'any 1488, ben entrat el <em>Quatroccento</em> italià. El Renaixement italià suposà - després de l'època medieval- un tornada al món clàssic grecollatí, es tornaren a les fonts de l'Antiga Grècia i Roma: Vitruvi, el cànon de bellesa... L'home esdevé el centre del món i a aquest canvi l'acompanya el retrat, pràcticament intexistent durant l'Edat Mitjana. Els renaixentistes prengueren com a model els antics retrats romans, i es desenvolupà un subgènere que ha esdevingut prototípic del renaixement italià: el retrat de perfil. La Roma Antiga ens ha llegat grans retrats, alguns pintats al fresc però majoritàriament busts i escultures. Per al retrat de perfil s'inspiraren en els retrats de les monedes. No és estrany, doncs, que aquest hieratisme que desprèn Giovanna Tornabuoni recordi a una escultura.RECREARThttp://www.blogger.com/profile/05863725568612046101noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6138626662817914280.post-56780515128977677162009-11-18T06:22:00.000-08:002014-02-28T00:32:04.547-08:00RECREART AMB ELS DRETS HUMANSRecreart ha tengut el plaer de fer-se càrrec de la didàctica de l'exposició "Utopia? L'art amb els drets humans", comissariada per Tomeu Simonet . És una exposició itinerant que s'ha pogut veure a Alaró, al Casal Son Tugores, properament, dia 12 de desembre, s'inaugurarà a l'Auditòrim Sa Màniga de Cala Millor i més endavant itinerarà a Sa Pobla - Museu Can Planas- i a Inca. Ha estat un goig poder treballar amb les obres tan interessants que mostra aquesta exposició i amb artistes de primera fila com Alfredo Jaar, Joan Fontcuberta, KCHO, Alicia Framis, etc. Quan l'art tracta específicament els drets humans sents que la didàctica val més la pena que mai, que l'art serveix per alguna cosa més que estar penjat a una paret: l'art ens ensenya molt de la vida i aquesta exposició magnífica ho posa de manifest. És una vertadera llàstima que els mitjans de comunicació no se n'hagin fet més ressò, doncs feia molt que no es podia gaudir a la nostra illa d'una exposició d'aquesta coherència i qualitat.RECREARThttp://www.blogger.com/profile/05863725568612046101noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6138626662817914280.post-12671427960371440232009-04-03T02:49:00.000-07:002009-04-03T02:56:07.212-07:00TEMARI DEL CURS: "Parlem d'art? El retrat".PER QUÈ ENS RETRATEM?<br />EL RETRAT I LA MORT: Ens retratem per no caure en l’oblit. Els primers retrats de la història estan vinculats a la mort i a monuments funeraris.<br /><br />LES FUNCIONS DEL RETRAT: En determinats contextos el retrat ha esdevingut quelcom utilitari per part del retratat: per al coneixement, la publicitat, etc.<br /><br />RERE LA PISTA: HISTÒRIES QUE ENS CONTEN I QUE ENS OCULTEN ELS RETRATS:<br />Rere cada retrat s’amaga almenys una història: la del retratat, de vegades també la del retratista i la que propicià el retrat. Alhora, és evident que els retrats constitueixen documents històrics de rellevància. Sovint el que ens oculten els retrats és el que els fa més interessants.<br /><br />PERSONA O PERSONATGE?<br />La funció propagandística que ha adquirit sovint el retrat de la mà de les classes benestants fa que davant molts retrats ens adonem que no interessa tant recordar la persona com fer incís en el status social del personatge.<br /><br />RETRAT O DISFRESSA?<br />En relació al punt anterior, la funció propagandística que assoleix el retrat en ocasions porta als retratats a fer-se representar com qui no són, sovint equiparant-se a personatges mitològics. La disfressa o fals autoretrat és també un recurs adoptat per alguns artistes contemporanis per tractar altres qüestions.<br /><br />L’AUTORETRAT I ALTRES ÉSSERS ESTIMATS:<br />En l’altre extrem, el de les persones, trobem l’autoretrat usualment com la recerca de la veritat. Quan els artistes es retraten a ells mateixos o als seus éssers estimats és quan ens trobem davant retrats de persones. Són els retrats sincers. Alhora, l’autoretrat esdevé tot un subgènere dins el retrat.<br /><br />DEL RETRAT AL SERVEI DEL PODER A LA DEMOCRATIZACIÓ DEL RETRAT:<br />El retrat ha sofert un procés de democratització en el que la invenció de la fotografia hi juga un paper fonamental.<br /><br />DE LA MÍMESI A LA LLIURE EXPRESSIÓ: EL PAPER DE LA FOTOGRAFIA EN L’EVOLUCIÓ DEL RETRAT PICTÒRIC<br />Tradicionalment l’art ha volgut imitar la natura (mímesi), és dir, representar fidelment la realitat. L’aparició de la fotografia marca un abans i un després en aquest sentit: allibera la pintura del deure de representar i li permet explorar nous camps com l’expressió i l’ús introspectiu o aleatori del color fins arribar a l’abstracció.<br /><br />EL RETRAT COM EXCUSA<br />En l’art contemporani, a partir dels anys 60, molts i moltes artistes, empren el retrat – i sobretot l’autoretrat- com excusa per transmetre idees, conceptes, per reivindicar posicionaments i per combatre desigualtats socials.<br /><br />QUI MIRA A QUI? RETRATS QUE ENS APEL·LEN COM ESPECTADORS:<br />Els retrats es feien i es fan generalment per tal de ser contemplats. Un cop retratada la persona esdevé objecte de contemplació, als museus, a les cases, als palaus... malgrat hi ha retrats que ens fan donar compte que els estem mirant, que ens desafien i ens miren a nosaltres. En darrera instància, ens fan prendre consciència del nostre paper com espectadors: ens posicionen.<br /><br />ELS LÍMITS DEL RETRAT:<br />La disparitat de tècniques, determinades pràctiques artístiques radicals de l’actualitat o, simplement, la idealització del retratat fa que ens preguntem sovint si estem realment davant d’un retrat. Quan podem parlar o deixar de parlar de retrats?<br /><br /><em>Curs impartit per Isabel Maria Galmés al Casal Son Tugores d'Alaró.</em>RECREARThttp://www.blogger.com/profile/05863725568612046101noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6138626662817914280.post-11428455177860060762009-04-03T02:34:00.000-07:002014-02-28T00:32:57.326-08:00UN TRAVESTI DEL SEGLE XVIIIRIGAUD,<br />
<br />
Retrat de LLuís XIV, 1701<br />
<br />
<img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYKmjnSPl3JOav6nS9z5tEtovd1SXhPr2VHy5WSlOQbfSAqOM5KJcDJRSHqG-EuNM4UvnWz55eluzKBFfmW_fno2X_DrJmXD1-q2sLGTzVeWMpEpf0A9qnQfC5HEus6ydNLom6ibtZOgQ/s320/Rigaud,+llu%C3%ADs+XIV+imatge+del+LOUVRE.jpg" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5320396415580116770" style="cursor: hand; display: block; height: 320px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 226px;" /> Per alguns dels alumnes de 2n cicle de primària del CP Joan Mas de Pollença, Lluís XIV era un travesti. Fa gràcia. No fa molts anys es parlava, i hi ha qui encara ho fa, d’estil Lluís XIV, així com de l’estil isabelí… semblen expressions ràncies, si més no acadèmiques. Aquestes nomenclatures no eren gratuïtes. Les corts i els reis marcaven les modes. Si ens remuntéssim a l’origen de les sabates de tacó –l’element més aparentment femení que porta el monarca- veuríem com fou precisament ell el precursor d’aquest tipus de calçat, a causa del complex que li podia provocar la seva baixa estatura: el seu ego no podia tolerar que ningú el mirés per sobre l’espatlla. Per això es feu enlairar sobre uns tacons.<br />
L’anècdota de com els nins qualifiquen Lluís XIV de travesti ens conta moltes coses. La més evident és com les obres d’art i concretament els retrats evidencien els canvis de modes, usos i costums en les diferents èpoques històriques i, per tant, el gran valor documental que tenen. Alhora, el canvi de mentalitat d’una època a una altra, el fet que qui abans provocava reverències ara provoqui rialles en els més joves. En primera instància pot fer gràcia l’ocurrència dels nins, però si l’analitzem denota una mentalitat molt encaselladora per trobar-nos en el segle XXI, i és aquella mentalitat divisòria entre aparença masculina i aparença femenina, un tant emparentada amb la idea retro de blau per ells i rosa per elles que resulta que encara hi ha qui té en compte. Els pantis i els tacons són peçes de vestit femenines en l’inconscient col·lectiu, i els mascles que els porten tenen un nom: travestis. Contra aquest encasellament, aquests clixés preestablerts, és contra el que lluita fa dècades la teoria <em>queer</em>. Es tracta d’una branca del feminisme més crítica i radical que, entre altres coses, fa incís en com en el llenguatge -l’autodenominació <em>queer</em> és tota una declaració d’intencions- és el primer símptoma per detectar les discriminacions sexistes i els clixés excessivament rígids de la nostra societat respecte al que es suposa que ha de ser femení i masculí. I és que el llenguatge diu molt de la societat que el genera. Les <em>queer</em> aboguen per la indistinció entre masculí i femení, per l’eliminació d’etiquetes, l’hibridisme, l’androgínia... per fer-ne un resum ràpid i superficial.<br />
Tal vegada podria sonar un poc pedant “estil Lluís XIV”, un tant retrògrad per una orella jove, i si ho pensem és força més tolerant o s’ajusta més a la realitat que dir que era un travesti. És força irònic que la imatge d’un tirà tal com el rei Sol, amb tot el que implica la seva figura, ens doni després de tres segles una lliçó de tolerància.<br />
Per altra banda em pregunto: devia existir la paraula travesti o algun equivalent en aquella època? Perquè, si vols conèixer una societat, analitza el seu llenguatge: el que pots descobrir... és collonut! (vagi per dit).<br />
<br />
<br />
Text de: <strong>Bel Maria Galmés</strong>RECREARThttp://www.blogger.com/profile/05863725568612046101noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6138626662817914280.post-51249498108032182752009-02-18T03:02:00.000-08:002014-02-28T00:35:33.492-08:00LA VERITAT EN L'ART DE PEP BONET<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8vaWQZ_EAxZurb05XKvd7gNQpCtF0OumibxqHgEVImQOXSGTqwZAx0BQWA0sRQe2u0Ywhm_BhMTB5pC4WhCmm6ZHHM68ob7xXPz1QxoDxrpdwoxoRslvnf_hkdyNrUQHR5jMj6pYai5I/s1600-h/scarlet18.jpg"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8vaWQZ_EAxZurb05XKvd7gNQpCtF0OumibxqHgEVImQOXSGTqwZAx0BQWA0sRQe2u0Ywhm_BhMTB5pC4WhCmm6ZHHM68ob7xXPz1QxoDxrpdwoxoRslvnf_hkdyNrUQHR5jMj6pYai5I/s320/scarlet18.jpg" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5304092143808971618" style="cursor: hand; float: left; height: 320px; margin: 0px 10px 10px 0px; width: 214px;" /></a><br />
ENHORABONA al mallorquí Pep Bonet pel seu recent premi a World Press Photo, tot un honor. El fotògraf colonier guanyà el 2n premi en la modalitat de retrat, tema que ens interessa molt en aquest blog. Precisament hi ha pocs retrats que em copsin tant com els de Pep Bonet.<br />
Ell va dir, en una conferència al CCCB, que ens mostra el seu punt de vista, en aquest sentit no negava que s’apropés a la ficció, cercant donar una visió parcial i subjectiva per tal d’impactar a l’espectador. Quina representació, al llarg de la història, es pot deslligar de l’elecció de l’artista? Tot artista, per més objectiu que pretengui ser, elegeix el que representa, fins i tot quan li era encarregat. Recordem els orígens etimològics: llegir (la realitat) és elegir. Recordem també la màxima de Leonardo: “res no existeix sense l’ull del que mira” o <em>é cosa mentale</em>. En aquest sentit tot art és subjectiu i personal, en el grau i la manera en que es realitza, en que es materialitza la visió de l’artista d’una parcel·la de realitat, aquí és on radica o manca la genialitat.<br />
La fotografia suposa la democratització de l’art i especialment del retrat, la seva reproductibilitat tècnica –ja augurava Walter Benjamin- la fa accessible a un major nombre de persones i l’allunya de l’especulació econòmica que es dóna en pintura, motivada per aquella “aura” d’autenticitat gairebé equiparable a l’aureola religiosa: l’obra mestra que s’ha de venerar…en la nova religió de l’art.<br />
Però la democratització de l’art en mans de Pep Bonet va més enllà i aquesta és la seva grandesa: Pep Bonet és d’aquells artistes que donen veu. Gràcies a ells s’evidencia una realitat social fins aleshores desconeguda, silenciada, marginada. Pep Bonet amb el seu objectiu ha donat veu a persones d’arreu de mig món, especialment a Àfrica, que d’altra manera mai n’haurien tingut. Els dignifica amb el seu objectiu, els retorna una dignitat que els pertoca com éssers humans però que havien perdut per les circumstàncies que envolten la seva vida, sigui per una guerra, per la malaltia de la SIDA, per la misèria i la fam… Aquí radica la veritat del seu art, que el fa ART. Per més que ell adopti un punt de vista o un altre, són els protagonistes dels seus retrats, com Javiercito –alies<em> Scarlet Ruby</em>-, el de la fotografia de la part superior: un nin de 12 anys que es prostitueix a Honduras, qui ens parlen, ens interpel·len. I és que els retratats de Pep Bonet no ens deixen en pau, no permeten que els oblidem un cop deixada de mirar la seva fotografia, són aquells retrats que ens interpel·len com espectadors, que ens posicionen. Aquí entra la intervenció de l’artista: manipulació de la realitat o elecció (lectura) de la veritat? Per a mi, simplement, art. Un exemple més que no hi ha estètica possible sense ètica.<br />
Més imatges i informació a: <a href="http://www.pepbonet.com/">www.pepbonet.com</a><br />
<br />
Text de: Bel Maria Galmés BurgueraRECREARThttp://www.blogger.com/profile/05863725568612046101noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6138626662817914280.post-10879466393387891782009-02-18T02:32:00.000-08:002009-02-18T03:01:58.753-08:00Les emocions dels alumnes de Can Pastilla II<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBHlubfU_EG_9yocFIksOgGXtPNc8pyjLz2byI5YuEhOsxTgpnRRGBnJd8U7glBwjZ3kRqqw55Lay2b59lM194mL-8H9RCYf4bg0vGhHQwhEOYwThH5vg23CWMwVCUrbi5SPFCnNIeR70/s1600-h/Imagen+048.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5304085523939851090" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBHlubfU_EG_9yocFIksOgGXtPNc8pyjLz2byI5YuEhOsxTgpnRRGBnJd8U7glBwjZ3kRqqw55Lay2b59lM194mL-8H9RCYf4bg0vGhHQwhEOYwThH5vg23CWMwVCUrbi5SPFCnNIeR70/s320/Imagen+048.jpg" border="0" /></a><br /><div>Aquest dibuix, d'un alumne de 6è del C.P. Can Pastilla, es titula "Soledat". De vegades la senzillesa en la representació o l'expressió de les coses diu moltes més coses que si es vol mostrar tot. El considero profundament emotiu. Recorda, a la vegada, la filosofia zen segons la qual, "menys és més"</div>RECREARThttp://www.blogger.com/profile/05863725568612046101noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6138626662817914280.post-5203257560241524582009-02-18T01:58:00.000-08:002009-02-18T02:03:41.325-08:00Les emocions dels alumnes de Can Pastilla<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-tAvvOYRtHKRAP3Aja4ZJgG1XQL29A2_0l-phdD60sPA4CcVKjGEYM-ehFzQhsI660EQMy8FEG_lkqtqn9aYPCgH4vC0PEEg40NQAlDbMyFZOYwXGQbVdew-tJpp7qnmCqfl-KQjT2dk/s1600-h/Imagen+047.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5304075426888892994" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 240px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-tAvvOYRtHKRAP3Aja4ZJgG1XQL29A2_0l-phdD60sPA4CcVKjGEYM-ehFzQhsI660EQMy8FEG_lkqtqn9aYPCgH4vC0PEEg40NQAlDbMyFZOYwXGQbVdew-tJpp7qnmCqfl-KQjT2dk/s320/Imagen+047.jpg" border="0" /></a><br /><div>Els alumnes de 6è curs del C.P. Can Pastilla expressaren les seves emocions de diverses maneres, com veiem sempre: cadascú a la seva manera. Algunes més evidents... i altres no tant.</div><div>El cor ha esdevingut el logotip de l'amor. Vàrem aprendre que les emocions es poden representar i expressar, que no és el mateix. En aquest cas es representa més que s'expressa.</div><div>Expressar una emoció és més personal, i es pot expressar de tantes maneres com persones hi ha.</div><div> </div><br /><div> </div>RECREARThttp://www.blogger.com/profile/05863725568612046101noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6138626662817914280.post-22901283831069930542008-10-21T04:56:00.001-07:002014-02-28T00:36:39.825-08:00Una de... PAISATGE<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDMBDFNe5vLI6OPyakem3MeB2GCIgyuwLUCX6vMIztM_VIvtqvYZhrrMfQ0tJGZHs379iP9T2gz3A5Hqb70LRwXzLxwllbTgyaJYshZvfYEl1G457qPD4nwHwX-VPnvVb6YXlFJV8KGMQ/s1600-h/Sagunto,+primavera+del+219+a.+J.C..jpg"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDMBDFNe5vLI6OPyakem3MeB2GCIgyuwLUCX6vMIztM_VIvtqvYZhrrMfQ0tJGZHs379iP9T2gz3A5Hqb70LRwXzLxwllbTgyaJYshZvfYEl1G457qPD4nwHwX-VPnvVb6YXlFJV8KGMQ/s320/Sagunto,+primavera+del+219+a.+J.C..jpg" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5259575291462384322" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a><br />
<div>
BLEDA I ROSA, "Sagunto, primavera de 219 a.C.", de la sèrie "CAMPS DE BATALLA".</div>
<div>
El fet que el terme paisatge remeti a un gènere pictòric pot donar lloc a equívocs i encasellar injustament aquest tema tan ric, variat i interdisciplinar. Tota una sèrie de pràctiques artístiques posen de manifest com el paisatge és molt més que susceptible de ser representat. Ja dins l'àmbit representatiu trobem infinites avariants: paisatges romàntics, realistes, puntillistes, expressionistes, surrealistes... Però la relació de l'art amb el paisatge va molt més enllà, especialment des dels anys 60 del segle XX, i l'art pot també intervenir en el paisatge, el pot manipular, interpretar, investigar... Molt més subtil que tot això -i d'aquí la seva grandesa- és el tractament que donen els artistes Bleda i Rosa al paisatge en la sèrie "Camps de batalla": recorren tota la geografia espanyola (en el cas d'altres sèries també recorren altres països) i fotografien indrets on han ocorregut batalles en algun moment de la història. Aquesta en concret ens remet a un temps molt llunyà. Aquest acte transcendeix el paisatge, que esdevé -com el retrat en aquella fotografia de Nan Goldin- una excusa, una excusa per parlar del record, de la memòria, del que evoquen els llocs, del temps que transcorre i esborra els fets, del joc entre realitat i aparença... si bé la presentació impecable i de gran format amb que transmeten aquests camps de batalla fa del paisatge també un element important en la seva obra. El paisatge és molt més del que es veu.</div>
<div>
Text de: <strong>Bel Maria Galmés</strong></div>
RECREARThttp://www.blogger.com/profile/05863725568612046101noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6138626662817914280.post-86935226721198803112008-10-21T04:05:00.001-07:002008-10-21T04:50:21.185-07:00Una de... RETRAT<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCufPbX8YUZ8UDvWZBFJPEQjS7RNodxLuUfCLgIslzW_BC7Fyg7zjDzVQaXeh-DbM47-bmQsZ1vQqhbIir6d2X9mlz4O1A9knq6yNOA2UlxbaIf8ingwMatWqsnK2GGfTUXcbS0lkiXxg/s1600-h/Nan+Goldin+Nan+one+month+after+being+battered++1984.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5259562286477471858" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCufPbX8YUZ8UDvWZBFJPEQjS7RNodxLuUfCLgIslzW_BC7Fyg7zjDzVQaXeh-DbM47-bmQsZ1vQqhbIir6d2X9mlz4O1A9knq6yNOA2UlxbaIf8ingwMatWqsnK2GGfTUXcbS0lkiXxg/s320/Nan+Goldin+Nan+one+month+after+being+battered++1984.jpg" border="0" /></a> Nan Goldin: "Retrat un mes després de ser apallissada", 1984<br /><strong>EL RETRAT-DENÚNCIA</strong><br />Aquest retrat forma part del grup de retrats que he batejat amb el nom de "Retrat com excusa" i correspon a aquells retrats, especialment els realitzats en els anys 60 i majoritàriament per artistes dones, que servien d'excusa per tractar altres temes. Són retrats emparemtats amb l'art conteptual. L'art conceptual prioritza en concepte en detriment de l'objecte, del que sovint prescindeix. El contingut en detriment del continent. En aquest cas -tot i que no es pot parlar d'art conceptual- el continent és estratègicament important, és el reclam per a la reflexió. Molts i moltes artistes dels anys 60 empraren el retrat i especialment l'autoretrat per a la reivindicació de temes de caire social i també per a la denúncia, com és el cas de Nan Goldin. Aquesta imatge no ens deixa indiferents i és el que persegueix. Per tant no apel·la sols a l'intel·lecte, sinó també a la nostra sensibilitat. L'artista ho mostra, a partir d'aquí cada qual és lliure de pensar i de fer el que trobi oportú. Alguns giraran la cara a una altra banda, al·legant que això no és art perquè no hi ha bellesa. Però sens dubte aquests mateixos se'n recordaran més d'aquesta imatge que de qualsevol altre rostre formós que hagin pogut veure en un anunci publicitari.<br />Text: Bel Maria GalmésRECREARThttp://www.blogger.com/profile/05863725568612046101noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6138626662817914280.post-45556673162461035182008-10-09T00:06:00.000-07:002008-10-21T04:05:07.084-07:00Una de... EMOCIONS<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCkXrYyGpeMjwmqevbGG90fVHyeEj8znsKTA86cuAlRpV3V0358R0v_XIs9j5OsrKEjKiQfyDCnhs7RZusmMAhBhY7Rq4qx3lrsWYkIXArAm6QltZn-JVLAE7-dM2rXxFQ51wbPGhUEXI/s1600-h/MUNCH,+El+Crit,+1893.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5255047579546255346" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCkXrYyGpeMjwmqevbGG90fVHyeEj8znsKTA86cuAlRpV3V0358R0v_XIs9j5OsrKEjKiQfyDCnhs7RZusmMAhBhY7Rq4qx3lrsWYkIXArAm6QltZn-JVLAE7-dM2rXxFQ51wbPGhUEXI/s320/MUNCH,+El+Crit,+1893.jpg" border="0" /></a> EL CRIT<br />És difícil prescindir d'aquesta imatge quan es tracten les emocions en l'art. El crit d'Edward Munch. El gran precedent dels expressionistes, els pintors de les emocions, de l'expressió dels sentiments. Tan un com els altres es servien especialment del color per a la plasmació de l'estat anímic. És curiós, però, com es dóna una espècie de contradicció entre els sentiments que transmet aquesta pintura, tan per la figura central com pel títol<br />-d'angoixa, desesperació... - amb els colors emprats: groc i taronja, colors generalment associats a l'alegria i el bon humor, al sol. Estan entre els colors preferits pels nins, no abans de l'aclamat vermell, és clar. Però si recorrem a les arrels etimològiques -que expliquen tantes coses de la vida- trobarem un fet ben curiós: en anglès "cridar" i "groc" comparteixen la mateixa arrel etimològica: crit es diu <em>yell</em> (cridar <em>to yell</em>), com <em>yellow</em>: groc.<br />Això ens remet a l'expressió en català de "colors cridaners" (o en espanyol <em>colores chillones)</em>, curiosa expressió tenint en compte que els crits ens entren per l'oïda i, malgrat, l'apliquem solament als colors que percebem per la vista. Tot i que la impressió que ens fa cada color és molt subjectiva, aquests colors solen estar emparemtats amb els colors "alegres" (gammes de vermells i groc, colors càlids generalment).<br />Val a dir que amb els nins aquesta pintura té un gran èxit, molts d'ells consideren que el personatge que crida és un fantasma -tal vegada per l'aparença un poc etèria del seu cos-, mentre que altres fan elaborades teories de per què crida, generalment vinculades als dos personatges (vaquers, segons molts nins) del fons. També els agrada molt sentir la història del robament del quadre al Museu Munch d'Oslo.<br />Text de: <strong>Bel Maria Galmés</strong>RECREARThttp://www.blogger.com/profile/05863725568612046101noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6138626662817914280.post-73761209611100927122008-10-08T06:26:00.001-07:002008-10-08T06:40:34.360-07:00UNA DE... PAISATGE<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7wgqjsHgwd7AT6EBrvWmOFHYE5TUurtz19xXB0LU_nSAeMEvo3v2QuB4jcS14N6iZcwv9CKtNsS9DVVAQJg1m6hsgdW0y3UdTN5XtpjptKjJFpdD43ac7ODexlm9achAZsBFZjwetvhU/s1600-h/JAN+VAN+EYCK,+La+Verge+del+canciller+Rolin,+s.+XV.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5254774308535627458" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7wgqjsHgwd7AT6EBrvWmOFHYE5TUurtz19xXB0LU_nSAeMEvo3v2QuB4jcS14N6iZcwv9CKtNsS9DVVAQJg1m6hsgdW0y3UdTN5XtpjptKjJFpdD43ac7ODexlm9achAZsBFZjwetvhU/s320/JAN+VAN+EYCK,+La+Verge+del+canciller+Rolin,+s.+XV.jpg" border="0" /></a>... COM QUI NO VOL LA COSA...<br />Al segle XV el terme “artista” tot just es començava a perfilar i encara estava molt allunyat de la idea que en tenim avui. La idea d’artista era més propera a la d’artesà. Haurien de passar segles perquè l’artista creés el que li vengués en gana – exceptuant-nes els esbossos i estudis que, a la llarga, han esdevingut obres d’art com, per exemple, el retrat al carbó que feu Albert Durero a la seva mare, els autoretrats de Leonardo, per no dir tots els seus esbossos-. Pensem que els materials eren cars, i els artistes realitzaven les teles que els encarregaven, per tant, havien de pintar i esculpir el que els era encomanat. Així i tot no podien evitar exprimir al màxim l’espai de llibertat que els era atorgat. En aquesta època -i fins el segle XIX- el paisatge era un gènere menyspreat en l’art. Tot i així, Jan Van Eyck, com molts altres artistes, no podien evitar captar la bellesa de la natura i recrear-se en la seva representació minuciosa, com no podia ser d’altra manera en el cas d’un pintor flamenc.<br />Vegem-ne aquest altre detall on es pot apreciar el virtuosisme del pinzell de Jan van Eyck.<br /><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5254774751358975138" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwBAHxB2KpA5gTbnOEnCYjajc-cDO54UEk8IGig4iNLwkC3jDXhcJCCd_aV8v2YH93KM8HnCX2gaC3huu_1wUYYIRCRFYBn90VRvhw_kNKM3rX4aaNuiVuyZivkB0YXUWFe_jJd9ZuRTQ/s320/JAN+VAN+EYCK,+La+Verge+del+canciller+Rolin,+s.+XV+DETALL+paisatge.jpg" border="0" />Així, des del segle XV, els pintors més agosarats, inquiets o, simplement, admirats pels paisatges, començaren a obrir finestres en pintures d’altres temàtiques (mitològiques, religioses i històriques especialment) per a poder representar paisatges. En aquesta obra la finestra oberta en una temàtica religiosa ocupa un protagonisme inusitat: esdevé la part central de l’obra i, alhora, el paisatge de fons esdevé el punt de fuga de la perspectiva que es remarca amb les rajoles del sòl. Una obra plenament renaixentista, ara bé: del nord.<br />Text de: <strong>Bel Maria Galmés</strong><br /><br /><div></div>RECREARThttp://www.blogger.com/profile/05863725568612046101noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6138626662817914280.post-69228664796917896822008-09-05T03:47:00.000-07:002008-10-09T00:06:48.390-07:00Una de... RETRAT o EMOCIONS<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7buVQgAez7tjiR5oklKzvgQt4-caydv4PnwfCLbgCgUQp_XphCMtnik0z8L6en57OSlaqp2Nj3EAZqvtc872GXPsl3YfvZYAYyrVF68KkqgSxc3PF91d7Fq4yRjc6ROuagKdTUErqwWs/s1600-h/BONET,+Pep,+Kenia,+mitja+cara.jpg"><strong><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5242487542384509298" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7buVQgAez7tjiR5oklKzvgQt4-caydv4PnwfCLbgCgUQp_XphCMtnik0z8L6en57OSlaqp2Nj3EAZqvtc872GXPsl3YfvZYAYyrVF68KkqgSxc3PF91d7Fq4yRjc6ROuagKdTUErqwWs/s320/BONET,+Pep,+Kenia,+mitja+cara.jpg" border="0" /></strong></a><strong>ÀFRICA ENS MIRA</strong><br /><span style="font-family:georgia;">Fotografia de <strong>Pep Bonet</strong></span><br /><br />La majoria de retrats, especialment els pictòrics, quan els veim penjats als museus, a les cases... sembla que estiguin a la nostra disposició, els retratats semblen models per a ser observats. Però hi ha retrats que inverteixen la situació: ens interpel·len. Passem nosaltres a ser els observats. Potser el més cèlebre en aquest sentit és <em>Las Meninas</em> de Velàzquez. També és el cas d'aquesta fotografia de Pep Bonet, magistralment presa emfatitzant la mirada d'aquest nin de Kènia: aquí no interessava documentar les faccions d'aquest nin, sinó aquests ulls que ens diuen tantes coses. Aquests ulls de vell en un nin, aquests ulls que no hi veuen i ens fan de mirall, als occidentals: mireu Àfrica! No gireu la cara a la realitat, perquè la realitat vos mira. Qui es sent indiferent davant aquesta imatge? On són els límits del retrat? Qui es sent retratat aquí?<br />Text de: <strong>Bel Maria Galmés</strong>RECREARThttp://www.blogger.com/profile/05863725568612046101noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6138626662817914280.post-53541790047232901432008-09-05T03:24:00.000-07:002009-02-18T02:17:21.710-08:00UNA DE.... Emocions<strong>MOSTRAR, AMAGAR O INSINUAR?</strong><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqPrVIEFX0dQpGmyyTN00o9hVCWZ7_It1etzxkCQOStdp3Jr6PRymkSCWyG4wqWIGiX0qrJmfxS7kVcvw6oh3A4DEdedFHB-h6adttwl_GJ1UVtzcltAUpx0Zl4maAE-4XXwbx7NXaY4o/s1600-h/BOLTANSKI,+Canada,+1989-90.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5242481495192348866" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqPrVIEFX0dQpGmyyTN00o9hVCWZ7_It1etzxkCQOStdp3Jr6PRymkSCWyG4wqWIGiX0qrJmfxS7kVcvw6oh3A4DEdedFHB-h6adttwl_GJ1UVtzcltAUpx0Zl4maAE-4XXwbx7NXaY4o/s320/BOLTANSKI,+Canada,+1989-90.jpg" border="0" /></a><br />De vegades algunes emocions ens sobrepassen, no es poden qualificar amb paraules: aquestes no són suficients. Tal és el cas de l'Holocaust. A nivell de representació, aquest va ençatar tot un debat que tal vegada mai es clogui i avui dia està encara al dia arrel de les imatges d'horror mostrades als mitjans de comunicació: és ètic mostrar les imatges d'horror? Godard deia que el gran error del cinema havia sigut no assistir a aquells moments històrics de masacre humana que protagonitzaren els jueus i altres col·lectius en mans dels nazis. Altres sostenen el contrari. Un exemple és una obra molt suggerent d'Alfredo Jaar que es pogué veure a l'exposició "En Guerra" (CCCB) que consistia en capses negres tapades que a dintre contenien imatges -verídiques- del genocidi de Ruanda.<br />En un terme mig trobem la suggerència de Boltanski: Canada era l'habitació on els jueus deixaven la roba abans d'anar a la cambra de gas, Boltnaski ens mostra roba usada que bé podria ser aquella, bé podria ser la nostra... Sense voler caure en la vulgaritat, en el món de l'erotisme ocorre el mateix: sovint és més excitant una imatge eròtica que una pornogràfica. Al parer d'alguns, entre els que m'incloc, la muntanya de cadàvers desnodrits dels camps de concentració és una imatge pornogràfica en sentit negatiu: massa explícita. Fa mal mirar-la, i aquesta és la raó que argumenten els que hi estan a favor: ens ha de fer mal per aprendre, perquè no torni a passar, i tenen raó. Però no oblidem que parlem d'art. On està el límit entre imatge artística i periodística? Entre realitat i ficció? L'art implica una certa estetització de la realitat, i l'estètica no es pot deslligar de l'ètica...<br /><br />NOTA: Mesos després d'escriure aquest text i amb l'horror ocorregut a Palestina em fa pensar fins quin punt és lícit per part meva parlar en aquests moments de l'holcaust, quan els hereus de les víctimes d'aquest, ells precisament, estan provocant el mateix sofriment a la gent de Gaza. Un horror no lleva l'altre, és clar, però em considero amb el deure de viure el temps present i prioritzar la denúncia d'allò que està succeïnt ara. Quants artistes i de quines maneres ens mostraran la barbàrie soferta pel poble palestí de mans de l'exèrcit israelià? Com Boltanski, els caldrà aguditzar l'ingeni per tractar aquest tema de manera estètica. En aquest sentit i en relació al debat de veure o no imatges d'horror, fa unes setmanes em van arribar a les mans fotografies de palestins assassinats, majoritàriament nins, que no vaig poder soportar mirar. Me les van enviar perquè les reenviés a mode de denúncia, però feren tota sensibilitat, almenys la meva, pel que vaig optar per l'opció d'Alfredo Jaar: no les vaig enviar, però les guardo, les conservo com la prova d'un crim.<br />Text de: <strong>Bel Maria Galmés</strong><br />Agraïments: Xavier AntichRECREARThttp://www.blogger.com/profile/05863725568612046101noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6138626662817914280.post-10781925465223258192008-08-18T06:38:00.001-07:002008-10-09T00:29:17.263-07:00EL RETRAT<strong>La dama de la permanent.</strong><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1JWtjok07ucA4I46L8Whq8rs-vqTyk7npyY0f1hbz35P1nMgC8E5c_ptSTIpg8Z8HxHZ1aMmtWYAcYJQ-fOwAWURxBn11Q3z2MSLkiDG7Cz-bihcT-vJP0NI7FfE0sohPMjg6xmrDlAM/s1600-h/A.+ROMA,+La+dama+de+la+permanent+segle+I+d.C.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5235852552501028514" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1JWtjok07ucA4I46L8Whq8rs-vqTyk7npyY0f1hbz35P1nMgC8E5c_ptSTIpg8Z8HxHZ1aMmtWYAcYJQ-fOwAWURxBn11Q3z2MSLkiDG7Cz-bihcT-vJP0NI7FfE0sohPMjg6xmrDlAM/s320/A.+ROMA,+La+dama+de+la+permanent+segle+I+d.C.jpg" border="0" /></a><br /><div>El retrat és més que un gènere pictòric. L'afany de retratar-se acompanya les persones des dels albors de la història. Tal vegada el desig de perdurabilitat és el que mou a les persones en l'afany de retratar-se. Avui dia amb l'auge de les noves tecnologies i l'excés d'imatges que ens arriben oblidem la seva importància. El retrat comporta una càrrega humanística de gran valor: ens parla, en primera instància, de la persona retratada, però també del retratista, de la tècnica que emprà, de l'època en que es realitzà, hi ha retrats que ho semblen però no són retrats, hi ha pintures amb retrats amagats rere suposats personatges històrics o mitològics, hi ha retrats que són disfresses... Els retrats del passat esdevenen fonts documentals de gran valor. Vegem aquest.</div><p>Es tracta de "La dama de la permanent" i és un retrat romà del segle I d. C., és un bust de marbre. El pentinat evidencia que era una dona benestant. Els riços es feien amb un aparell anomenat "calamistrum" que era un ferro ovalat que s'encalentia al caliu i després si embolicava el cabell, les dones benestants tenien una esclava que només s'ocupava del seu aspecte personal. La identitat d'aquesta dona és desconeguda, però ens dóna pistes de tot un món, d'una manera de viure. Es denota l'el·litisme en el fet que l'època romana no ens hagi llegat retrats d'esclaus ni servents. Doncs el retrat també ha sofert el seu propi procés de democratització.</p><p>Text de: <strong>Bel Maria Galmés</strong></p>RECREARThttp://www.blogger.com/profile/05863725568612046101noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6138626662817914280.post-16120249459763515192008-06-17T05:54:00.000-07:002008-09-18T01:04:09.573-07:00Recreart és una empresa amb seu a Mallorca que neix amb la voluntat d'oferir un apropament lúdic a l'art de totes les èpoques, amb especial incís en l'art contemporani, el menys conegut. Amb tal propòsit, per recrear-se en l'art, s'agrupen les produccions artístiques per temes, fet que transcendeix el simple fet artístic per abraçar molts altres aspectes de la realitat com és el territori, la identitat, la mirada, la història, la introspecció, etc. L'art no es pot deslligar de la vida i com a tal, ens afecta a tots. Els usuaris dels tallers oferits per Recreart són en certa manera protagonistes ja que el visionat d'obres d'art ens permet parlar de les coses que ens afecten i que ens interessen. L'art no té per què ser el·litista.<br />Els nins han estat els primers usuaris dels tallers de Recreart i els han enriquit amb les seves aportacions. Perquè tots tenim alguna cosa a dir i les afirmacions dels nins són sovint les més lúcides.<br />Els temes en que agrupem aquest repàs per la història de l'art, la geografia i el pensament són fins al moment tres:<br />- El retrat<br />- Les emocions en l'art<br />- El paisatgeRECREARThttp://www.blogger.com/profile/05863725568612046101noreply@blogger.com0