Una de... RETRAT o EMOCIONS

ÀFRICA ENS MIRA
Fotografia de Pep Bonet

La majoria de retrats, especialment els pictòrics, quan els veim penjats als museus, a les cases... sembla que estiguin a la nostra disposició, els retratats semblen models per a ser observats. Però hi ha retrats que inverteixen la situació: ens interpel·len. Passem nosaltres a ser els observats. Potser el més cèlebre en aquest sentit és Las Meninas de Velàzquez. També és el cas d'aquesta fotografia de Pep Bonet, magistralment presa emfatitzant la mirada d'aquest nin de Kènia: aquí no interessava documentar les faccions d'aquest nin, sinó aquests ulls que ens diuen tantes coses. Aquests ulls de vell en un nin, aquests ulls que no hi veuen i ens fan de mirall, als occidentals: mireu Àfrica! No gireu la cara a la realitat, perquè la realitat vos mira. Qui es sent indiferent davant aquesta imatge? On són els límits del retrat? Qui es sent retratat aquí?
Text de: Bel Maria Galmés

UNA DE.... Emocions

MOSTRAR, AMAGAR O INSINUAR?


De vegades algunes emocions ens sobrepassen, no es poden qualificar amb paraules: aquestes no són suficients. Tal és el cas de l'Holocaust. A nivell de representació, aquest va ençatar tot un debat que tal vegada mai es clogui i avui dia està encara al dia arrel de les imatges d'horror mostrades als mitjans de comunicació: és ètic mostrar les imatges d'horror? Godard deia que el gran error del cinema havia sigut no assistir a aquells moments històrics de masacre humana que protagonitzaren els jueus i altres col·lectius en mans dels nazis. Altres sostenen el contrari. Un exemple és una obra molt suggerent d'Alfredo Jaar que es pogué veure a l'exposició "En Guerra" (CCCB) que consistia en capses negres tapades que a dintre contenien imatges -verídiques- del genocidi de Ruanda.
En un terme mig trobem la suggerència de Boltanski: Canada era l'habitació on els jueus deixaven la roba abans d'anar a la cambra de gas, Boltnaski ens mostra roba usada que bé podria ser aquella, bé podria ser la nostra... Sense voler caure en la vulgaritat, en el món de l'erotisme ocorre el mateix: sovint és més excitant una imatge eròtica que una pornogràfica. Al parer d'alguns, entre els que m'incloc, la muntanya de cadàvers desnodrits dels camps de concentració és una imatge pornogràfica en sentit negatiu: massa explícita. Fa mal mirar-la, i aquesta és la raó que argumenten els que hi estan a favor: ens ha de fer mal per aprendre, perquè no torni a passar, i tenen raó. Però no oblidem que parlem d'art. On està el límit entre imatge artística i periodística? Entre realitat i ficció? L'art implica una certa estetització de la realitat, i l'estètica no es pot deslligar de l'ètica...

NOTA: Mesos després d'escriure aquest text i amb l'horror ocorregut a Palestina em fa pensar fins quin punt és lícit per part meva parlar en aquests moments de l'holcaust, quan els hereus de les víctimes d'aquest, ells precisament, estan provocant el mateix sofriment a la gent de Gaza. Un horror no lleva l'altre, és clar, però em considero amb el deure de viure el temps present i prioritzar la denúncia d'allò que està succeïnt ara. Quants artistes i de quines maneres ens mostraran la barbàrie soferta pel poble palestí de mans de l'exèrcit israelià? Com Boltanski, els caldrà aguditzar l'ingeni per tractar aquest tema de manera estètica. En aquest sentit i en relació al debat de veure o no imatges d'horror, fa unes setmanes em van arribar a les mans fotografies de palestins assassinats, majoritàriament nins, que no vaig poder soportar mirar. Me les van enviar perquè les reenviés a mode de denúncia, però feren tota sensibilitat, almenys la meva, pel que vaig optar per l'opció d'Alfredo Jaar: no les vaig enviar, però les guardo, les conservo com la prova d'un crim.
Text de: Bel Maria Galmés
Agraïments: Xavier Antich

EL RETRAT

La dama de la permanent.

El retrat és més que un gènere pictòric. L'afany de retratar-se acompanya les persones des dels albors de la història. Tal vegada el desig de perdurabilitat és el que mou a les persones en l'afany de retratar-se. Avui dia amb l'auge de les noves tecnologies i l'excés d'imatges que ens arriben oblidem la seva importància. El retrat comporta una càrrega humanística de gran valor: ens parla, en primera instància, de la persona retratada, però també del retratista, de la tècnica que emprà, de l'època en que es realitzà, hi ha retrats que ho semblen però no són retrats, hi ha pintures amb retrats amagats rere suposats personatges històrics o mitològics, hi ha retrats que són disfresses... Els retrats del passat esdevenen fonts documentals de gran valor. Vegem aquest.

Es tracta de "La dama de la permanent" i és un retrat romà del segle I d. C., és un bust de marbre. El pentinat evidencia que era una dona benestant. Els riços es feien amb un aparell anomenat "calamistrum" que era un ferro ovalat que s'encalentia al caliu i després si embolicava el cabell, les dones benestants tenien una esclava que només s'ocupava del seu aspecte personal. La identitat d'aquesta dona és desconeguda, però ens dóna pistes de tot un món, d'una manera de viure. Es denota l'el·litisme en el fet que l'època romana no ens hagi llegat retrats d'esclaus ni servents. Doncs el retrat també ha sofert el seu propi procés de democratització.

Text de: Bel Maria Galmés

Recreart és una empresa amb seu a Mallorca que neix amb la voluntat d'oferir un apropament lúdic a l'art de totes les èpoques, amb especial incís en l'art contemporani, el menys conegut. Amb tal propòsit, per recrear-se en l'art, s'agrupen les produccions artístiques per temes, fet que transcendeix el simple fet artístic per abraçar molts altres aspectes de la realitat com és el territori, la identitat, la mirada, la història, la introspecció, etc. L'art no es pot deslligar de la vida i com a tal, ens afecta a tots. Els usuaris dels tallers oferits per Recreart són en certa manera protagonistes ja que el visionat d'obres d'art ens permet parlar de les coses que ens afecten i que ens interessen. L'art no té per què ser el·litista.
Els nins han estat els primers usuaris dels tallers de Recreart i els han enriquit amb les seves aportacions. Perquè tots tenim alguna cosa a dir i les afirmacions dels nins són sovint les més lúcides.
Els temes en que agrupem aquest repàs per la història de l'art, la geografia i el pensament són fins al moment tres:
- El retrat
- Les emocions en l'art
- El paisatge