Nan Goldin: "Retrat un mes després de ser apallissada", 1984EL RETRAT-DENÚNCIA
Aquest retrat forma part del grup de retrats que he batejat amb el nom de "Retrat com excusa" i correspon a aquells retrats, especialment els realitzats en els anys 60 i majoritàriament per artistes dones, que servien d'excusa per tractar altres temes. Són retrats emparemtats amb l'art conteptual. L'art conceptual prioritza en concepte en detriment de l'objecte, del que sovint prescindeix. El contingut en detriment del continent. En aquest cas -tot i que no es pot parlar d'art conceptual- el continent és estratègicament important, és el reclam per a la reflexió. Molts i moltes artistes dels anys 60 empraren el retrat i especialment l'autoretrat per a la reivindicació de temes de caire social i també per a la denúncia, com és el cas de Nan Goldin. Aquesta imatge no ens deixa indiferents i és el que persegueix. Per tant no apel·la sols a l'intel·lecte, sinó també a la nostra sensibilitat. L'artista ho mostra, a partir d'aquí cada qual és lliure de pensar i de fer el que trobi oportú. Alguns giraran la cara a una altra banda, al·legant que això no és art perquè no hi ha bellesa. Però sens dubte aquests mateixos se'n recordaran més d'aquesta imatge que de qualsevol altre rostre formós que hagin pogut veure en un anunci publicitari.
Text: Bel Maria Galmés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada