Escaping Criticism, Pere Borrell del Caso, 1874

18 de febr. 2009

LA VERITAT EN L'ART DE PEP BONET


ENHORABONA al mallorquí Pep Bonet pel seu recent premi a World Press Photo, tot un honor. El fotògraf colonier guanyà el 2n premi en la modalitat de retrat, tema que ens interessa molt en aquest blog. Precisament hi ha pocs retrats que em copsin tant com els de Pep Bonet.
Ell va dir, en una conferència al CCCB, que ens mostra el seu punt de vista, en aquest sentit no negava que s’apropés a la ficció, cercant donar una visió parcial i subjectiva per tal d’impactar a l’espectador. Quina representació, al llarg de la història, es pot deslligar de l’elecció de l’artista? Tot artista, per més objectiu que pretengui ser, elegeix el que representa, fins i tot quan li era encarregat. Recordem els orígens etimològics: llegir (la realitat) és elegir. Recordem també la màxima de Leonardo: “res no existeix sense l’ull del que mira” o é cosa mentale. En aquest sentit tot art és subjectiu i personal, en el grau i la manera en que es realitza, en que es materialitza la visió de l’artista d’una parcel·la de realitat, aquí és on radica o manca la genialitat.
La fotografia suposa la democratització de l’art i especialment del retrat, la seva reproductibilitat tècnica –ja augurava Walter Benjamin- la fa accessible a un major nombre de persones i l’allunya de l’especulació econòmica que es dóna en pintura, motivada per aquella “aura” d’autenticitat gairebé equiparable a l’aureola religiosa: l’obra mestra que s’ha de venerar…en la nova religió de l’art.
Però la democratització de l’art en mans de Pep Bonet va més enllà i aquesta és la seva grandesa: Pep Bonet és d’aquells artistes que donen veu. Gràcies a ells s’evidencia una realitat social fins aleshores desconeguda, silenciada, marginada. Pep Bonet amb el seu objectiu ha donat veu a persones d’arreu de mig món, especialment a Àfrica, que d’altra manera mai n’haurien tingut. Els dignifica amb el seu objectiu, els retorna una dignitat que els pertoca com éssers humans però que havien perdut per les circumstàncies que envolten la seva vida, sigui per una guerra, per la malaltia de la SIDA, per la misèria i la fam… Aquí radica la veritat del seu art, que el fa ART. Per més que ell adopti un punt de vista o un altre, són els protagonistes dels seus retrats, com Javiercito –alies Scarlet Ruby-, el de la fotografia de la part superior: un nin de 12 anys que es prostitueix a Honduras, qui ens parlen, ens interpel·len. I és que els retratats de Pep Bonet no ens deixen en pau, no permeten que els oblidem un cop deixada de mirar la seva fotografia, són aquells retrats que ens interpel·len com espectadors, que ens posicionen. Aquí entra la intervenció de l’artista: manipulació de la realitat o elecció (lectura) de la veritat? Per a mi, simplement, art. Un exemple més que no hi ha estètica possible sense ètica.
Més imatges i informació a: www.pepbonet.com

Text de: Bel Maria Galmés Burguera