Escaping Criticism, Pere Borrell del Caso, 1874

3 d’abr. 2009

UN TRAVESTI DEL SEGLE XVIII

RIGAUD,

Retrat de LLuís XIV, 1701

Per alguns dels alumnes de 2n cicle de primària del CP Joan Mas de Pollença, Lluís XIV era un travesti. Fa gràcia. No fa molts anys es parlava, i hi ha qui encara ho fa, d’estil Lluís XIV, així com de l’estil isabelí… semblen expressions ràncies, si més no acadèmiques. Aquestes nomenclatures no eren gratuïtes. Les corts i els reis marcaven les modes. Si ens remuntéssim a l’origen de les sabates de tacó –l’element més aparentment femení que porta el monarca- veuríem com fou precisament ell el precursor d’aquest tipus de calçat, a causa del complex que li podia provocar la seva baixa estatura: el seu ego no podia tolerar que ningú el mirés per sobre l’espatlla. Per això es feu enlairar sobre uns tacons.
L’anècdota de com els nins qualifiquen Lluís XIV de travesti ens conta moltes coses. La més evident és com les obres d’art i concretament els retrats evidencien els canvis de modes, usos i costums en les diferents èpoques històriques i, per tant, el gran valor documental que tenen. Alhora, el canvi de mentalitat d’una època a una altra, el fet que qui abans provocava reverències ara provoqui rialles en els més joves. En primera instància pot fer gràcia l’ocurrència dels nins, però si l’analitzem denota una mentalitat molt encaselladora per trobar-nos en el segle XXI, i és aquella mentalitat divisòria entre aparença masculina i aparença femenina, un tant emparentada amb la idea retro de blau per ells i rosa per elles que resulta que encara hi ha qui té en compte. Els pantis i els tacons són peçes de vestit femenines en l’inconscient col·lectiu, i els mascles que els porten tenen un nom: travestis. Contra aquest encasellament, aquests clixés preestablerts, és contra el que lluita fa dècades la teoria queer. Es tracta d’una branca del feminisme més crítica i radical que, entre altres coses, fa incís en com en el llenguatge -l’autodenominació queer és tota una declaració d’intencions- és el primer símptoma per detectar les discriminacions sexistes i els clixés excessivament rígids de la nostra societat respecte al que es suposa que ha de ser femení i masculí. I és que el llenguatge diu molt de la societat que el genera. Les queer aboguen per la indistinció entre masculí i femení, per l’eliminació d’etiquetes, l’hibridisme, l’androgínia... per fer-ne un resum ràpid i superficial.
Tal vegada podria sonar un poc pedant “estil Lluís XIV”, un tant retrògrad per una orella jove, i si ho pensem és força més tolerant o s’ajusta més a la realitat que dir que era un travesti. És força irònic que la imatge d’un tirà tal com el rei Sol, amb tot el que implica la seva figura, ens doni després de tres segles una lliçó de tolerància.
Per altra banda em pregunto: devia existir la paraula travesti o algun equivalent en aquella època? Perquè, si vols conèixer una societat, analitza el seu llenguatge: el que pots descobrir... és collonut! (vagi per dit).


Text de: Bel Maria Galmés