Escaping Criticism, Pere Borrell del Caso, 1874

18 d’ag. 2008

EL RETRAT

La dama de la permanent.
El retrat és més que un gènere pictòric. L'afany de retratar-se acompanya les persones des dels albors de la història. Tal vegada el desig de perdurabilitat és el que mou a les persones en l'afany de retratar-se. Avui dia amb l'auge de les noves tecnologies i l'excés d'imatges que ens arriben oblidem la seva importància. El retrat comporta una càrrega humanística de gran valor: ens parla, en primera instància, de la persona retratada, però també del retratista, de la tècnica que emprà, de l'època en que es realitzà, hi ha retrats que ho semblen però no són retrats, hi ha pintures amb retrats amagats rere suposats personatges històrics o mitològics, hi ha retrats que són disfresses... Els retrats del passat esdevenen fonts documentals de gran valor. Vegem aquest.

Es tracta de "La dama de la permanent" i és un retrat romà del segle I d. C., és un bust de marbre. El pentinat evidencia que era una dona benestant. Els riços es feien amb un aparell anomenat "calamistrum" que era un ferro ovalat que s'encalentia al caliu i després si embolicava el cabell, les dones benestants tenien una esclava que només s'ocupava del seu aspecte personal. La identitat d'aquesta dona és desconeguda, però ens dóna pistes de tot un món, d'una manera de viure. Es denota l'el·litisme en el fet que l'època romana no ens hagi llegat retrats d'esclaus ni servents. Doncs el retrat també ha sofert el seu propi procés de democratització.

Text de: Bel Maria Galmés