Quan
era petit pintava com en Rafael, però vaig necessitar
tota
una vida per aprendre a pintar com un nin”.
Pablo Ruiz.
PICASSO
Laia Bauçà, 4 anys. C.P. Ses Salines |
L'artista Joseph
Beuys va popularitzar la sentència “un home, un artista”. Tal
vegada s'hauria de matisar dient “un infant, un artista” mirant
els dibuixos d'aquests alumnes de 4 anys del CP de ses Salines. Tan
de bo no calgués aquest matís perquè dóna compte del nostre propi
fracàs en l'àmbit educatiu. En quin moment els robam aquesta
autenticitat, aquesta puresa, aquest vertader coneixement del món?
Els emmotllem als nostres preceptes, normes, uns programes d'estudi
que s'han mostrat ineficaços perquè han d'aprendre una sèrie de
coses per “anar per la vida” i no ens aturem a pensar què ens
poden ensenyar ells de la vida.
Els infants saben
el que és important, de naixement, i així es veu en es seves
creacions. No es tracta de dibuixos ben fets, sinó de vertaderes
obres d'art, com podeu veure, amb un sentit de la composició i de la
combinació de colors excel·lent, un gest espontani i intuïtiu que
dóna compte d'alguna cosa més... Perquè no estem parlant solament
d'arts plàstiques o de capacitat d'expressió plàstica. L'expressió
sempre implica quelcom a haver d'expressar, un contingut, una
essència. Si no hi ha res a transmetre l'obra és simple decoració.
Ariana Bonet, 4 anys, CP Ses Salines |
L'expressió
plàstica és la punta de l'iceberg, la seva manera de transmetre el
seu coneixement i, per regla general, enlloc d'escoltar-los i
fomentar-ho els castrem amb sentències com: “completa aquest
dibuix”, “millora'l un poc”, “això que representa?”...
Això pel que fa a l'àmbit purament expressiu, si ampliam el punt de
mira la situació s'agreuja a un grau de contaminació preocupant, i
aquí les mares i els pares juguem un paper fonamental: els feim a la
nostra imatge i semblança i els inculquem -sovint sense adonar-nos-
recel, discriminació, enveja, competitivitat, pressa, pors,
inseguretats o vanitat per posar alguns exemples. Perquè elles i
ells neixen purs, savis... en estat d'esperit. L'estat d'esperit és
inherent a l'amor incondicional i a la bondat.
Jordi Cruz Medina, 4 anys, CP Ses Salines |
Joan Miró deia
que per pintar es posava en estat d'esperit1,
sabia bé de que parlava i no és estranya aquesta fascinació mútua
entre l'artista i els infants: parlen el mateix llenguatge. Perquè
els artistes vertaders han hagut de desfer tot aquest camí de
l'educació rebuda, sovint canalitzant-lo en les seves creacions, per
tornar al mateix punt de partença, per poder crear de manera
autèntica.
N'hi ha, però,
que es queden en la superfície, i aquest despertar sols té lloc en
la seva tasca artística. Altres, com Joan Miró, tenen una tornada
global a aquell estat d'esperit que mai hauríem d'haver perdut,
fent-ho extensiu a tots els àmbits de la vida, començant pel
pensament, seguint per la paraula i acabant en les accions. I això
no és exclusiu de l'àmbit artístic.
Marta Mulet, 4 anys, CP Ses Salines |
Uns
pocs han gaudit d'una educació que els ha permès seguir
desenvolupant la seva vertadera essència. No és casual que el
creador del mètode Waldorf2,
el filòsof Rudolf Steiner3,
instaurés l'antroposofia, una escissió de la teosofia, moviment
molt lligat al naixement de l'art abstracte al segle XX amb artistes
com Mondrian, Malevich o Kandinsky. De fet, el mètode Waldorf es
basa en una visió antroposòfica de l'ésser humà. Steiner tingué
també una gran influència sobre Joseph Beuys, un dels artistes
crucials en la història de l'art per la seva voluntat de rompre les
barreres del que es considera exclusiu de l'àmbit artístic a través
de la idea d'escultura social. L'aportació teòrica de Kandinsky és
important també, amb el seu conegut assaig “De l'espiritual en
l'art”.
Per tant, és
hora de canviar moltes coses i prendre consciència del que tenim
entre mans que, en darrera instància, és el futur del nostre
planeta. Cal un vertader canvi en el sistema educatiu partint de la
base d'atorgar-li la importància que es mereix, el que implica una
major dotació de recursos i la seva emancipació definitiva de
l'àmbit polític en primer terme, però en darrer extrem una
renovació pedagògica profunda. Perquè no és just mètodes
alternatius com el Waldorf o altres que s'han demostrat eficaços
siguin exclusius dels que ho poden pagar. La resta queden a la mercè
de trobar bons mestres com la d'aquests nins que els ajudin a
desenvolupar les seves capacitats o tot el contrari.
I pel que fa a l'àmbit privat, aprenguem a escoltar aquests nouvinguts i tinguem la humilitat de voler aprendre d'ells. Així pot ser ens ajudaran a connectar altra vegada amb el nostre esperit.
Guillem Montserrat, 4 anys, CP Ses Salines |
NOTA:
Aquestes obres foren realitzades en el context de la visita-taller a
l'exposició “Inèdits?” del Centre de Cultura Sa Nostra dia 20
de març de 2014. Després d'una visita comentada a l'exposició es
va demanar als alumnes que realitzessin una pintura abstracta. En
mitja hora la majoria dels alumnes realitzaren dues pintures cada un.
Notes al peu:
1 “JOAN MIRÓ. El color dels meus somnis. Converses amb Georges Raillard”. Ed. Lleonard Muntaner, 2009 (edició original en francès 1977)
2 Les
escoles Waldorf són reconegudes arreu del món per la seva
pedagogia alternativa, tot i que no són les úniques.
3 Les
idees de Steiner originaren també l'agricultura biodinàmica.