Escaping Criticism, Pere Borrell del Caso, 1874

8 d’abr. 2011

EXPOSICIÓ "Bikes"

Exposició “Bikes” de Tomeu Estelrich.
Centre Cultural La Misericòrdia, planta segona
Plaça Hospital, 4
Fins dia 30 d’abril.
Visites guiades: 13, 20 i 27 d’abril, a les 18’00.



Malgrat el títol, aquesta no és una exposició de bicicletes, sinó d’escultures, però tampoc és solament una exposició d’escultures, sinó d’històries, la història d’un tros de marès que un dia es va treure per fer un pou, la història d’una peça d’uns esterrossadors, la d’un tub de plom que un dia fou una canonada… I és que en aquestes bicicletes, patinets i botadors –vegis el factor lúdic com a denominador comú, un factor lúdic que, per altra banda, és intrínsec de l’art- estan latents moltes històries particulars, no solament la que cada objecte rossegava sinó la nova vida que els és atorgada per la mà de l’artista, que els dota de nous significats, d’una nova vida, ara com integrants d’una obra d’art.

Es tracta, al meu entendre, d’un acte romàntic, allunyat d’aquella voluntat política que es donà en les primeres escultures –ara fa un segle- realitzades amb objectes trobats. El resultat és també molt diferent, d’un tractament molt acurat, on no hi ha res superflu -ni el rovell del ferro-, on cada peça que conforma una obra té la seva raó de ser. En les escultures d’en Tomeu els xassís de bicicleta o les pedres de batre es barregen amb la paciència del ceramista qui, a més, ha cosit les peces com els nostres padrins cosien els cossis d’un temps, els ribells de matances –ara, també, en un acte romàntic- es sent el cruixir del paper de vidre gratant la pedra, el tall del full al metall… com ens mostra, per cert, un altre artista, Alexandre de Follin, en el magnífic documental que ha realitzat per aquesta exposició.

El resultat són aquestes peces portentoses i precioses que sembla –expressament- que faci anys que siguin allà i, a la vegada, ens fan volar amb les seves formes impossibles, ens fan viatjar, amb la imaginació, a indrets literaris. No podem deixar d’esmentar la literatura, que està present sempre en l’obra d’en Tomeu, i aquí es manifesta de manera evident en les cites que donen títol a les obres i de manera més vetllada en el sentit darrer d’aquesta exposició, que ens parla, en darrera instància, del viatge. El vehicle és l’excusa, el punt de partida, d’un viatge més o menys metafòric i què és la literatura sinó un viatge, si més no, la narració del viatge? I en aquest cas el vehicle, la bicicleta, és l’expressió d’una actitud, aquella que permet –com l’art- assaborir el viatge.