Escaping Criticism, Pere Borrell del Caso, 1874

9 de març 2017

ROSAMUNDA

En motiu de l'exposició "El Romi de Venus" de Tomeu Estelrich, que es pot veure actualment al Claustre de sant Bonaventura a Llucmajor publico el text que vaig fer en motiu del romi dedicat a Sofia Loren. El text parla de la pel·lícula Una giornata particolare del gran Etore Scola i està pensat per convidar a veure la pel·lícula per entendre'l completament.



Tomeu Estelrich: Sofia Loren


Antonietta (Sofia) es mira al mirall.

Y he aquí el gran momento, entre el ondear de banderas tricolores y cruces gamadas, entre paroxísticos vítores, he aquí que llega su majestad Víctor Manuel III, precedido por ambos líderes, de pie, uno junto a otro, en el automóvil negro. Y, finalmente, la multitud puede ver de cerca al Duce...

Agafa el pintallavis del ROMI, se l'acosta als llavis.

..de pie en el coche, rozando a la masa, y aclamarle con el más ardiente entusiasmo.

Es refà i torna a deixar el pintallavis al ROMI. S'humiteja els llavis amb saliva. Es pessiga les galtes amb les dues mans i, acte seguit...

Mientras los himnos de las dos naciones se aúnan en el aire, ejecutados por las bandas de música fascistas y nazis, ambos jefes, al igual que su majestad...

S'agafa un ble de cabells, s'humiteja dos dits i, amb gran traça, se l'arrissa i se'l compon sobre el front de manera que sembli espontani. (BRAVÍSSIMO!)

...suben la escalera del podio desde el que asistir a este rito de tan elevado significado político y humano...

S'asseu sobre el vàter i es calça uns tacons.

El soberano, junto con el Führer y el Duce, toman asiento en la tribuna real -donde ya se encuentra su majestad, la reina emperatriz- desde el que asistir al desfile, y resulta altamente significativo que las filas de soldados...

S'aixeca, gojosa, segura, sabent-se atractiva, apaga el llum del mirall i surt del bany.

... rígidos al presentar armas, y las máquinas de guerra, estén encuadradas a este lado, es como una afirmación de la continuidad del destino de Italia al pasar de los años.

Arriba a la sala d'estar on el veí del sisè, Gabrielle (Marcelo Mastroiani, qui sinó?), l'espera mentre mol cafè.

GABRIELLE: Et cau bé aquest ris.
ANTONIETTA: Què? (Fent-se la despistada) ... Ah!... (Se l'enganxa a la resta dels cabells)... Se'm desfà sempre...

(BRAVÍSSIMO)



Aquest moment del film, així com en la intimitat del bany, condensa tota l'essència de Sofia Loren (o caldria dir Sofia Scicolone?) i, alhora, representa totes les dones d'una generació.

Una dona confinada a les tasques de la llar i a tenir fills -Antonietta en té sis, si té un setè li donaran un premi a la família nombrosa-. Una llar que l'oprimeix com l'ambient feixista repressor que retransmet la ràdio que la portera té a tot volum, una retransmissió que ben bé podria ser el NO-DO. Una Antonietta que ben bé podria ser la nostra àvia.

Quanta il·lusió posada en aquell ris efímer, quanta dona abocada en un sol gest!. Com ens diu de tota la vida interior d’Antonietta, dels seus anhels i les seves pors... Per això, ella és conseqüent, volia arreglar-se sense que es notés que ho havia fet, de la mateixa manera que volia estimar a Gabrielle: no pertocava estimar-lo, ni pertocava arreglar-se per ell, però s’agafava a aquella naixent passió com un nàufrag a un salvavides. I es trobà a ella mateixa.

És davant el ROMI que ella rescata la seva dignitat. És la intimitat del bany l'únic reducte de llibertat. Fora d'aquelles parets només resta l'opressió: el paper de dona sotmesa que li ha estat assignat; la doctrina feixista que es desplega i es respira a tot arreu -aquell dia amb especial èmfasi amb l'eufòria col·lectiva que ha despert la visita de Hitler-; i la portera bigotuda amb el fic al front, caricatura de la societat civil d'aleshores, qui li recorda que, fins i tot a casa seva, és permanentment vigilada.


- 'El inquilino del sexto es un pervertido, un subversivo, un antifascista... lo que en palabras más claras es como decir un hijoputa'

Vigilada, jutjada i castigada, com ho serà Gabrielle. Sols es tenen l'un a l'altre, dues víctimes d'una societat i un règim aniquiladors: Antonietta i Gabrielle. Sofia i Marcelo. Just un dia: una jornada particular. Al final del dia Gabrielle desapareixerà per sempre i ella renunciarà a la seva recent trobada dignitat per tornar-se a ajustar al paper que li és assignat en el context de la Itàlia feixista d'aquell moment:

'Pero una persona tan buena no puede ser un antifascista' – havia respost a la portera.

Ja és de vespre. La família ha tornat de la desfilada i tot torna al seu lloc. Rosamunda ja és dins la gàbia. Antonietta també.


Antonietta amb Rosamunda a les mans. Gabrielle al fons



Isabel Maria Galmés Burguera