Escaping Criticism, Pere Borrell del Caso, 1874

29 d’abr. 2015

ESTAT D'ESPERIT

Quan era petit pintava com en Rafael, però vaig necessitar 
tota una vida per aprendre a pintar com un nin”.

Pablo Ruiz. PICASSO


Laia Bauçà, 4 anys. C.P. Ses Salines
L'artista Joseph Beuys va popularitzar la sentència “un home, un artista”. Tal vegada s'hauria de matisar dient “un infant, un artista” mirant els dibuixos d'aquests alumnes de 4 anys del CP de ses Salines. Tan de bo no calgués aquest matís perquè dóna compte del nostre propi fracàs en l'àmbit educatiu. En quin moment els robam aquesta autenticitat, aquesta puresa, aquest vertader coneixement del món? Els emmotllem als nostres preceptes, normes, uns programes d'estudi que s'han mostrat ineficaços perquè han d'aprendre una sèrie de coses per “anar per la vida” i no ens aturem a pensar què ens poden ensenyar ells de la vida.

Els infants saben el que és important, de naixement, i així es veu en es seves creacions. No es tracta de dibuixos ben fets, sinó de vertaderes obres d'art, com podeu veure, amb un sentit de la composició i de la combinació de colors excel·lent, un gest espontani i intuïtiu que dóna compte d'alguna cosa més... Perquè no estem parlant solament d'arts plàstiques o de capacitat d'expressió plàstica. L'expressió sempre implica quelcom a haver d'expressar, un contingut, una essència. Si no hi ha res a transmetre l'obra és simple decoració. 

Ariana Bonet, 4 anys, CP Ses Salines
L'expressió plàstica és la punta de l'iceberg, la seva manera de transmetre el seu coneixement i, per regla general, enlloc d'escoltar-los i fomentar-ho els castrem amb sentències com: “completa aquest dibuix”, “millora'l un poc”, “això que representa?”... Això pel que fa a l'àmbit purament expressiu, si ampliam el punt de mira la situació s'agreuja a un grau de contaminació preocupant, i aquí les mares i els pares juguem un paper fonamental: els feim a la nostra imatge i semblança i els inculquem -sovint sense adonar-nos- recel, discriminació, enveja, competitivitat, pressa, pors, inseguretats o vanitat per posar alguns exemples. Perquè elles i ells neixen purs, savis... en estat d'esperit. L'estat d'esperit és inherent a l'amor incondicional i a la bondat. 

Jordi Cruz Medina, 4 anys, CP Ses Salines

Joan Miró deia que per pintar es posava en estat d'esperit1, sabia bé de que parlava i no és estranya aquesta fascinació mútua entre l'artista i els infants: parlen el mateix llenguatge. Perquè els artistes vertaders han hagut de desfer tot aquest camí de l'educació rebuda, sovint canalitzant-lo en les seves creacions, per tornar al mateix punt de partença, per poder crear de manera autèntica.
N'hi ha, però, que es queden en la superfície, i aquest despertar sols té lloc en la seva tasca artística. Altres, com Joan Miró, tenen una tornada global a aquell estat d'esperit que mai hauríem d'haver perdut, fent-ho extensiu a tots els àmbits de la vida, començant pel pensament, seguint per la paraula i acabant en les accions. I això no és exclusiu de l'àmbit artístic.

Marta Mulet, 4 anys, CP Ses Salines
Uns pocs han gaudit d'una educació que els ha permès seguir desenvolupant la seva vertadera essència. No és casual que el creador del mètode Waldorf2, el filòsof Rudolf Steiner3, instaurés l'antroposofia, una escissió de la teosofia, moviment molt lligat al naixement de l'art abstracte al segle XX amb artistes com Mondrian, Malevich o Kandinsky. De fet, el mètode Waldorf es basa en una visió antroposòfica de l'ésser humà. Steiner tingué també una gran influència sobre Joseph Beuys, un dels artistes crucials en la història de l'art per la seva voluntat de rompre les barreres del que es considera exclusiu de l'àmbit artístic a través de la idea d'escultura social. L'aportació teòrica de Kandinsky és important també, amb el seu conegut assaig “De l'espiritual en l'art”.

Per tant, és hora de canviar moltes coses i prendre consciència del que tenim entre mans que, en darrera instància, és el futur del nostre planeta. Cal un vertader canvi en el sistema educatiu partint de la base d'atorgar-li la importància que es mereix, el que implica una major dotació de recursos i la seva emancipació definitiva de l'àmbit polític en primer terme, però en darrer extrem una renovació pedagògica profunda. Perquè no és just mètodes alternatius com el Waldorf o altres que s'han demostrat eficaços siguin exclusius dels que ho poden pagar. La resta queden a la mercè de trobar bons mestres com la d'aquests nins que els ajudin a desenvolupar les seves capacitats o tot el contrari.

I pel que fa a l'àmbit privat, aprenguem a escoltar aquests nouvinguts i tinguem la humilitat de voler aprendre d'ells. Així pot ser ens ajudaran a connectar altra vegada amb el nostre esperit.



Guillem Montserrat, 4 anys, CP Ses Salines

NOTA: Aquestes obres foren realitzades en el context de la visita-taller a l'exposició “Inèdits?” del Centre de Cultura Sa Nostra dia 20 de març de 2014. Després d'una visita comentada a l'exposició es va demanar als alumnes que realitzessin una pintura abstracta. En mitja hora la majoria dels alumnes realitzaren dues pintures cada un.

Notes al peu:

1 “JOAN MIRÓ. El color dels meus somnis. Converses amb Georges Raillard”. Ed. Lleonard Muntaner, 2009 (edició original en francès 1977)
2 Les escoles Waldorf són reconegudes arreu del món per la seva pedagogia alternativa, tot i que no són les úniques.
3 Les idees de Steiner originaren també l'agricultura biodinàmica.