ÀFRICA ENS MIRAFotografia de Pep Bonet
La majoria de retrats, especialment els pictòrics, quan els veim penjats als museus, a les cases... sembla que estiguin a la nostra disposició, els retratats semblen models per a ser observats. Però hi ha retrats que inverteixen la situació: ens interpel·len. Passem nosaltres a ser els observats. Potser el més cèlebre en aquest sentit és Las Meninas de Velàzquez. També és el cas d'aquesta fotografia de Pep Bonet, magistralment presa emfatitzant la mirada d'aquest nin de Kènia: aquí no interessava documentar les faccions d'aquest nin, sinó aquests ulls que ens diuen tantes coses. Aquests ulls de vell en un nin, aquests ulls que no hi veuen i ens fan de mirall, als occidentals: mireu Àfrica! No gireu la cara a la realitat, perquè la realitat vos mira. Qui es sent indiferent davant aquesta imatge? On són els límits del retrat? Qui es sent retratat aquí?
Text de: Bel Maria Galmés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada