BLEDA I ROSA, "Sagunto, primavera de 219 a.C.", de la sèrie "CAMPS DE BATALLA".
El fet que el terme paisatge remeti a un gènere pictòric pot donar lloc a equívocs i encasellar injustament aquest tema tan ric, variat i interdisciplinar. Tota una sèrie de pràctiques artístiques posen de manifest com el paisatge és molt més que susceptible de ser representat. Ja dins l'àmbit representatiu trobem infinites avariants: paisatges romàntics, realistes, puntillistes, expressionistes, surrealistes... Però la relació de l'art amb el paisatge va molt més enllà, especialment des dels anys 60 del segle XX, i l'art pot també intervenir en el paisatge, el pot manipular, interpretar, investigar... Molt més subtil que tot això -i d'aquí la seva grandesa- és el tractament que donen els artistes Bleda i Rosa al paisatge en la sèrie "Camps de batalla": recorren tota la geografia espanyola (en el cas d'altres sèries també recorren altres països) i fotografien indrets on han ocorregut batalles en algun moment de la història. Aquesta en concret ens remet a un temps molt llunyà. Aquest acte transcendeix el paisatge, que esdevé -com el retrat en aquella fotografia de Nan Goldin- una excusa, una excusa per parlar del record, de la memòria, del que evoquen els llocs, del temps que transcorre i esborra els fets, del joc entre realitat i aparença... si bé la presentació impecable i de gran format amb que transmeten aquests camps de batalla fa del paisatge també un element important en la seva obra. El paisatge és molt més del que es veu.
Text de: Bel Maria Galmés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada