ROSAMUNDA
En motiu de l'exposició "El Romi de Venus" de Tomeu Estelrich, que es pot veure actualment al Claustre de sant Bonaventura a Llucmajor publico el text que vaig fer en motiu del romi dedicat a Sofia Loren. El text parla de la pel·lícula Una giornata particolare del gran Etore Scola i està pensat per convidar a veure la pel·lícula per entendre'l completament.
Tomeu Estelrich: Sofia Loren
Antonietta
(Sofia) es mira al mirall.
Y
he aquí el gran momento, entre el ondear de banderas tricolores y
cruces gamadas, entre paroxísticos vítores, he aquí que llega su
majestad Víctor Manuel III, precedido por ambos líderes, de pie,
uno junto a otro, en el automóvil negro. Y, finalmente, la multitud
puede ver de cerca al Duce...
Agafa
el pintallavis del ROMI, se l'acosta als llavis.
..de
pie en el coche, rozando a la masa, y aclamarle con el más ardiente
entusiasmo.
Es
refà i torna a deixar el pintallavis al ROMI. S'humiteja els llavis
amb saliva. Es pessiga les galtes amb les dues mans i, acte seguit...
Mientras
los himnos de las dos naciones se aúnan en el aire, ejecutados por
las bandas de música fascistas y nazis, ambos jefes, al igual que su
majestad...
S'agafa
un ble de cabells, s'humiteja dos dits i, amb gran traça, se
l'arrissa i se'l compon sobre el front de manera que sembli
espontani. (BRAVÍSSIMO!)
...suben
la escalera del podio desde el que asistir a este rito de tan elevado
significado político y humano...
S'asseu
sobre el vàter i es calça uns tacons.
El
soberano, junto con el Führer y el Duce, toman asiento en la tribuna
real -donde ya se encuentra su majestad, la reina emperatriz- desde
el que asistir al desfile, y resulta altamente significativo que las
filas de soldados...
S'aixeca,
gojosa, segura, sabent-se atractiva, apaga el llum del mirall i surt
del bany.
...
rígidos al presentar armas, y las máquinas de guerra, estén
encuadradas a este lado, es como una afirmación de la continuidad
del destino de Italia al pasar de los años.
Arriba
a la sala d'estar on el veí del sisè, Gabrielle (Marcelo
Mastroiani, qui sinó?), l'espera mentre mol cafè.
GABRIELLE:
Et cau bé aquest ris.
ANTONIETTA:
Què? (Fent-se la despistada) ... Ah!... (Se l'enganxa a la resta
dels cabells)... Se'm desfà sempre...
(BRAVÍSSIMO)
Aquest
moment del film, així com en la intimitat del bany, condensa tota
l'essència de Sofia Loren (o caldria dir Sofia Scicolone?) i,
alhora, representa totes les dones d'una generació.
Una
dona confinada a les tasques de la llar i a tenir fills -Antonietta
en té sis, si té un setè li donaran un premi a la família
nombrosa-. Una llar que l'oprimeix com l'ambient feixista repressor
que retransmet la ràdio que la portera té a tot volum, una
retransmissió que ben bé podria ser el NO-DO. Una Antonietta que
ben bé podria ser la nostra àvia.
Quanta
il·lusió posada en aquell ris efímer, quanta dona abocada en un
sol gest!. Com ens diu de tota la vida interior d’Antonietta, dels
seus anhels i les seves pors... Per això, ella és conseqüent,
volia arreglar-se sense que es notés que ho havia fet, de la mateixa
manera que volia estimar a Gabrielle: no pertocava estimar-lo, ni
pertocava arreglar-se per ell, però s’agafava a aquella naixent
passió com un nàufrag a un salvavides. I es trobà a ella mateixa.
És
davant el ROMI que ella rescata la seva dignitat. És la intimitat
del bany l'únic reducte de llibertat. Fora d'aquelles parets només
resta l'opressió: el paper de dona sotmesa que li ha estat assignat;
la doctrina feixista que es desplega i es respira a tot arreu -aquell
dia amb especial èmfasi amb l'eufòria col·lectiva que ha despert
la visita de Hitler-; i la portera bigotuda amb el fic al front,
caricatura de la societat civil d'aleshores, qui li recorda que, fins
i tot a casa seva, és permanentment vigilada.
-
'El inquilino del sexto es un pervertido, un subversivo, un
antifascista... lo que en palabras más claras es como decir un
hijoputa'
Vigilada,
jutjada i castigada, com ho serà Gabrielle. Sols es tenen l'un a
l'altre, dues víctimes d'una societat i un règim aniquiladors:
Antonietta i Gabrielle. Sofia i Marcelo. Just un dia: una jornada
particular. Al final del dia Gabrielle desapareixerà per sempre i
ella renunciarà a la seva recent trobada dignitat per tornar-se a
ajustar al paper que li és assignat en el context de la Itàlia
feixista d'aquell moment:
'Pero
una persona tan buena no puede ser un antifascista' –
havia respost a la portera.
Ja
és de vespre. La família ha tornat de la desfilada i tot torna al
seu lloc. Rosamunda ja és dins la gàbia. Antonietta també.
Antonietta amb Rosamunda a les mans. Gabrielle al fons
Isabel
Maria Galmés Burguera